Lluís Franco ha pres posessió del càrrec de president del Consell de Treball Econòmic i Social. És probable que la majoria dels lectors desconeguin el subjecte i el complement de la notícia. L'organisme és un de tants que podríem suprimir i no passaria res. Lluís Franco va ser conseller de Treball entre 1999 i 2002. Va substituir Ignasi Farreres per la crisi originada pel cas Treball. Franco va ser un conseller fidel a les directrius marcades pel seu partit (UDC) posant en pràctica allò de fer veure que canvies alguna cosa per no canviar res. Es va limitar a destituir un càrrec subaltern que no tenia res a veure amb l'assignació de les subvencions. No va obrir cap expedient pels fraus. Tampoc va posar ordre als ajuts dels cursos. Tot va continuar igual fins que, ja amb el tripartit, Josep Maria Rañé va acabar amb el frau. La fidelitat de Lluís Franco no va ser gratis. Des d'aleshores ha rebut la recompensa de tres canongies ben remunerades: President del Tribunal Català de la Competència (2003-09), director de l'Agència Tributària de Catalunya (2011-14), i ara el Consell de Treball pels pròxims sis anys. Lluís Franco ha seguit al peu de la lletra la recomanació d'un altre Franco: no ficar-se en política.
