Examinats amb calma els resultats de les eleccions europees produeixen alarma. I repulsa: la França de Vichy rediviva, amb tot el seu reaccionarisme, homofòbia i odi al pobre (que ara no és jueu sinó moro). Amb els anglesos disposats a ?menys?prear pells poc lletoses. Amb els alemanys obsessionats per la disciplina pressupostària, no vull pensar que perquè troben a faltar una altra veu més enèrgica. Amb Holanda, Suècia, Dinamarca i Àustria examinant una altra vegada el genoma de la gent morena i trobant a faltar algun gen, el que aconsellaria alguna forma d'eugenèsia (sense violència, som gent civilitzada). Amb països de l'Est encara sota l'efecte de la síndrome de l'abraçada russa, de la qual es volen curar maltractant el gitano: no veig la relació.

Diran vostès que a l'altre costat també floreixen els radicals. Depèn. Podem té tan bones maneres que sembla una assemblea de professors associats. Syriza, els grecs, semblen una mica més rojos, però el seu programa no va més enllà del que pregonaven els governs escandinaus -fins i tot els laboristes britànics-, fa quaranta anys, com passa el temps. Quant al PD italià és perfectament homologable amb el PSOE. És a dir, liberals. Com que no tinc la fe en el mercat del meu admirat col·lega Vargas Llosa ?-m'aniria millor, és tot més fàcil- i el considero un instrument útil i un terreny de prova (només mereix ser adoptat, col·lectivament, allò que ha tingut l'oportunitat de fracassar), com que només em sembla això i res més, doncs continua calenta la socialdemocràcia abduïda.

L'abducció es va produir el 1981. Ja veuen vostès que fins i tot els prodigis de Cuarto milenio tenen data. El seu protagonista va ser François Mitterrand, elegit amb un programa reformista que no va voler o no va poder aplicar perquè les normes les posava l'Imperi i al seu capdavant ja hi eren Margaret Thatcher i Ronald Reagan, l'amor dels quals a la lletra (de canvi) i les llums (foses) de la civilització, no em cansaré de ponderar.

En fi, que es busca socialdemocràcia europea per sortir i, si funciona, potser per a alguna cosa més seriosa.