Cada cop que penso que la situació al PSC de Girona no pot anar a pitjor, m'equivoco. Després del xou per la data de les primàries, les discussions internes sobre el dret a decidir, la renúncia de Pia Bosch a l'executiva i a tornar a encapçalar la llista i la sortida de Glòria Plana, els enfrontaments entre el grup municipal i la candidata, Sílvia Paneque, són cada cop menys dissimulats. La situació ha arribat fins al punt surrealista que Paneque envia un comunicat sobre els pressupostos i el grup replica que els posicionaments oficials només són els que fan els portaveus (Pia Bosch i Xavier Amores) o la seva oficina de comunicació. Com pot seguir un grup així durant els deu mesos que queden de mandat? Sembla impossible. Ara mateix, Paneque és l'única que s'alinea amb la direcció del partit a Girona. Els altres cinc han mostrat, més o menys clarament, el seu desacord amb les posicions del PSC, sobretot en relació al dret a decidir. Jo només hi veig una sortida coherent, per rocambolesca que sembli: que els cinc regidors crítics pleguin (del partit i els seus càrrecs) i que Paneque quedi com a única representant socialista. Sembla un escenari complicat, però amb aquest PSC no veig res impossible.
