Sabem que els superherois de la Marvel, de tant en tant, es fan reals als nostres cinemes amb les adaptacions dels còmics a la gran pantalla. Però hi ha un ?gruix de persones que són tan superherois com aquests i ningú no els lloa, ni els dedica pel·lícules de Hollywood de gran pressupost. Hi ha gent que el dia 20 tenen pocs euros per passar el mes, i fan el miracle, i treuen els calers de sota les pedres i tiren endavant. Hi ha jubilats que amb pensions que a d'altres països serien sous mínims, fan d'avis, i tornen a fer de pares perquè paguen les factures de la família com uns campions, que ho són..
Hi ha avis que paguen les hipoteques dels fills, per evitar desnonaments i per fer que aquelles il·lusions del passat no acabin en malsons. Tenim un exèrcit de superherois sense superpoders, però amb molta empenta. Hi ha gent que ajuda el veí d'escala amb menjar, amb calerons i una escalfor humana que a vegades és mil vegades més important que l'esforç econòmic. Perquè indica que, quan vénen maldades, tenen una mà amiga i perquè aquest món no és tan ingrat i esquerp com sembla. De vegades ens carreguem una pedra al damunt, i aquesta pedra ens esclafa, ens esclafa, i no sabem com sortir del cercle viciós. Hi ha gent que mira amb nostàlgia els anys 2008 o 2009, quan encara tenien una bona feina i podien encarar el futur sense patiments. I es queden bloquejats. Però el miratge es va esvair. Ja no existeix.
Quan els nostres polítics juguen a Juego de Tronos, incapaços d'encarar junts problemes greus com el desnodriment infantil, el tant per cent d'atur que patim, la manca d'ajuts als emprenedors, la poca consideració davant els autònoms o la reducció del paraigües de la sanitat pública, hi ha uns superherois quotidians que no fan miracles, però tiren endavant i se'n surten. I aquest tornar a respirar, mes rere mes, és la millor de les victòries possibles. Hi ha gent que amb solidaritat o ajut mutu arriba a on no arribaria sol. Hi ha gent que, simplement, compra al negoci del barri perquè sap que tot és una cadena i les cadenes de favors sempre tornen. Hi ha gent que no creu en discursos populistes de països de Xauxa, però que sap que l'única manera d'enfrontar els problemes és fer-ho sense egoïsmes o prepotències. Tan senzill i tan difícil.
