Una jornada histèrica
giorgio magaldi. girona.
Podria haver estat històrica, la diada de la declaració de l´ara Molt Poc Honorable Jordi Pujol, però ja se sap, aquest comportament -la histèria- reservat a les dones en puntuals circumpstàncies i moments del seu cicle vital, s´ha propagat a molts amics i coneguts, compte: d´ambdós sexes. Aquest ja venerable senyor encara es creu l´heroi que no té per què passar comptes davant dels polítics que uns i altres escollírem, ja que un cop aquests han gosat preguntar-li qüestions previsibles, i sota el sostre del Parlament, ja s´ha convertit en màrtir. És força interessant veure com els encara fidels seguidors d´aquest màrtir, i votants de CiU, el defensen de forma tant acèrrima i punyent, ja que realment ací és on rau l´èxit d´aquesta classe política feta a imatge de Pujol: l´excusa constant, el mirar les altres autonomies, els altres polítics, falsejar la història, culpabilitzar l´Estat espanyol, i sobretot, obviar la llengua castellana, no pronunciar cap paraula que mínimament s´assembli al castellà. Ignoren que l´actual Molt Honorable President, va evolucionar d´Arturito, pijillo de Barcelona de tota la vida, a Artur (de Turet res) o que l´Il·lustre Alcalde de Barcelona, el Dr. Xavier Trias, parla el català des de no fa ni 30 anys: no en sabia, es va haver de posar les piles! Pujol fa anys, va saber vendre una gran fal·làcia: som tan ben parits! Ei els xarnegos i castellans (és a dir tots els que parlen castellà) també, no fotem, manobres, escombriaries, policies, xòfers, i moltes d´altres feines que els catalans no ens prestàvem a dur a terme. El seu fracàs, serà l´èxit de la societat real, la que fa dècades que és conscient que ens hem barrejat, i no ens ha pas anat tan malament. Aquesta és la mala llavor que ens ha portat a un cara o creu pervers i innecessari.
Resposta al Sr. Enric Millo en «No accepto la manipulació»
M. dolors dalmau puig. sabadell.
Manipular la realitat i donar la culpa sempre als altres, no sé qui té la culpa de veritat no ho sé, Sr. Millo, el problema és que en temps d´incertesa extrema la ment té dificultats per crear el sentit de la realitat. La nostra ment actualment a Catalunya està confusa tots estem confusos, pensen que tothom ens vol manipular i no sé fins a quin punt estem en el cert però el que volem és sortir de com estan les coses ara€ No ens agraden, no ens agrada la sanitat, no ens agrada la justícia, no ens agrada l´ensenyament, no ens agrada l´economia, no ens agrada la política, no ens agrada que els nostres fills no treballin, no ens agrada res, i tot aquest no ens agrada està causat pels esdeveniments externs en el nostre món, hi ha un moviment popular, de disconformitat a on a Europa, a Espanya i sobretot en conec d´aquí, a Catalunya estem enfadats i ningú ens dóna la mà, els que no vulguin dir res que ho facin però no es pot negar als qui volen decidir, no poder fer-ho i l´estem esperant... Bé ens hi ha donat la mà el Sr. Mas. ¿irresponsable? ¿Irresponsables?, no sé si ho som o no, però volem existir, no volem el mateix, o el mateix amb algun retoc ¿Per què no ens ha donat Déu esperit de covardia, sinó de poder, d´amor i de domini propi (Timoteu 1: 7). Li asseguro que personalment no accepto més que em manipulin, ja ho han fet prou durant la meva vida, ara s´ha acabat i suposo que moltes persones més tampoc ho accepten, ens estan bombardejant per tot arreu i com va dir Ernesto Sabato «Hi ha una manera de contribuir a la protecció de la humanitat, i és no resignar-se».
És el Sagrat Cor!
Família de Joaquim Queirós Vivas.
girona.
Volem fer pública una situació que hem viscut. El nostre pare ha estat resident al centre Sagrat Cor de Banyoles fins a la seva defunció, el 24/09/2014.
Les coses importants necessiten multitud de petites peces d´engranatge que encaixin per assolir-les. I el pare ha estat atès per persones que han estat part d´aquesta maquinària. Ho veiem amb una imatge, la d´una Margarita, on cada professional és un pètal i el pare, al centre. Es crea la flor.
El pare, mancat de salut i amb un caràcter «a la seva manera» ha rebut les atencions dels infermers, gerocultors, cuineres, fisioterapeuta, psicòloga, treballadora social, recepcionista, direcció i gerència, comunitat de religioses...
Volem fer públic que l´atenció, el seguiment i la coordinació amb la família han estat molt satisfactoris. Cal agrair-ho a la Margarida, en Daniel, la Roser, la Sònia, l´Anna, la Irene, la Marta, Sor Inés, Sor Concepció, l´Ignasi, la Isabel, l´Encarna, en Joan, l´Haja, la Carmen Sílvia, la Sonia Raquel, la Remei, la Mónica, la Victoria, la Luisa, la Maria, la Darrea, la Yakelin, en John, la Mabel, la Rita, la Yasmin, l´Undina€ a TOTS.
Ja us portem al cor.
Com interpretar el resultat del 9-N
ARNAU PALOU i VICENS. GIRONA.
Se´ns ha presentat la consulta del 9-N com si d´ella se n´obtinguessin tres possibles respostes (sí-sí, sí-no i no). Això, crec, no és del tot correcte.
La realitat, si es mira la papereta oficial, és que hi ha una pregunta: vol que Catalunya esdevingui un estat?, amb dues respostes (SÍ o NO).
Ara diré una obvietat que, pel que es veu, costa d´entendre; guanya qui obté més vots de les dues opcions.
Si la resposta amb més vots és el NO, llavors ja no hi ha res més a analitzar. Si, per contra, la resposta amb més vots és el SÍ, llavors, i no abans, s´hauria de mirar la subpregunta: vol que sigui un estat independent? i veure quina de les dues opcions del Sí ha obtingut un tant per cent més alt entre elles (sí-sí o sí-no) i tindrem l´opció majoritària.
Un aiguat anunciat
Daniel Vivern Lladó. girona.
Les estructures (edificis, ponts, túnels, etc.), si estan ben fetes, no s´han de limitar a suportar les mitjanes de temperatura, humitat, precipitació, etc., sinó que han de tenir presents els valors extrems. Que no es donen gaire mai, però es donen: aquests dies de pluja, ves per on. I ja tenim un aiguat i un ridícul espantós a l´estació soterrada sota l´actualment catatònic parc Central. Alguns ja vam avisar d´aquest risc en tensos debats públics, en articles a la premsa i en les xarxes socials. Ni cas.
Per exemple, els dies 1 i 2 de febrer de 2006 vaig publicar això al Diari de Girona i a El Punt: «Què costaria -pregunto- fer una nova estació amb el TGV i tot el que es vulgui a l´aire lliure, a la zona sud de Girona, camí de l´aeroport, i aprofitar les instal·lacions actuals per acollir uns tramvies/trens llançadora que comuniquessin el centre amb l´estació cada cinc minuts? Llavors no caldria soterrar res, el TGV i el tren convencional podrien passar a l´aire lliure al costat de l´autopista A7, el cost de l´obra es reduiria espectacularment, els riscos de filtracions d´aigua també, i tothom content... menys algú que -sospito- té un interès en l´actual projecte de TGV tan fosc com el seu túnel».
Ara, que s´ho facin mirar.
