estem vivint moments importants perquè tant les estructures administratives de la societat i les institucions que les gestionen, com els valors que intenten desenvolupar han entrat en crisi i estan exigint nous replantejaments i nous reptes per a les futures generacions -i tal com corren els canvis, per a les presents. Estem vivint moments importants perquè la corrupció ha colpejat la societat i les perso?nes ja no suporten tanta indignitat d'aquells que les duen a terme ni de les lleis que ells mateixos han creat.
Davant aquestes experiències tan fortes és fàcil fer pensaments senzills: "això no funciona", "això no hi ha qui ho arregli", "abans anàvem més bé", "aquí val tot i tothom fa el que vol". Pensaments senzills però carregats de sentiments de ràbia, de frustració i d'impotència que, justament per la seva senzillesa, no tenen fonament, no supor?ten cap reflexió profunda. Hi ha molta gent que ho arreglaria tot de seguida, que amb quatre cops de puny no tindríem mes problemes. Hi ha també nostàlgics de temps anteriors que no acaben d'entendre que les coses de la convivència són mes complexes del que a primera vista semblen. Hi ha també persones que estan convençudes que les normes i les lleis poden trepitjar els drets de les persones.
En tots aquests pensaments hi ha un missatge subliminar que podríem resumir en dir que el que falla és la democràcia, que el que falla són els demòcrates que han fet de la llibertat un principi absolut i consegüent?ment tot està permès. El pensament subliminar continua i diu: la democràcia ens ha portat al desordre i l'ordre és sagrat; la democràcia ha fet que cada dia hi hagi més corrupció i que a les classes humils els toqui pagar el que les classes corruptes malgasten amb tota impunitat.
El meu pensament es rebel·la davant tanta lleugeresa. No puc suportar que molta gent es dediqui a trepitjar el que tant ha costat conquerir: la democràcia. I no és que cregui que amb la democràcia hem aconseguit el súmmum de la perfecció: el que crec és que amb la democràcia hem aconseguit -i jo diria que per primera vegada- treure a la llum tota aquesta porqueria que es tapava amb la catifa i amb la permissivitat de tots. I dic de tots perquè en aquest nostre país tots hem vist i hem viscut el que abans era normal: tothom buscava l'endoll per la més mínima cosa. Imagineu el que s'endollaria en les grans operacions empresarials i estatals! I tot això, qui s'atrevia a denunciar-ho? Qui aixecava un dit per dir el que eren corrupcions? Qui es mullava per arreglar-lo?
Doncs sí: la democràcia ens ha donat la possibilitat de treure tanta pudor. La demo?crà?cia ens ha permès, amb tota la maquinària de l'oposició i amb tota la força de la llibertat d'expressió, fer sortir tant els muntatges legals que permeten la corrupció com les persones que impunement se servien d'aquests muntatges per enriquir-se amb tanta desvergonya. La democràcia que garanteix que tothom és igual davant la llei i que tothom té dret a un judici just també defensa que tothom té llibertat de pensament i llibertat d'expressió per denunciar allò denunciable.
Només vull dir una cosa més: siguem curosos a l'hora de denunciar i exigim que tothom que ho faci tingui les proves suficients que garanteixin l'exercici de la seva llibertat.
No puc acabar sense fer un brindis a la demo?cràcia i, tot i que sigui perfectible, desitjar que, ara que l'hem conquerida, Déu ens la conservi per molts anys: Visca la Democràcia!
