Sovint es confon editar amb publicar, com si fossin exactament el mateix, sinònims perfectes. Tanmateix, editar és preparar un llibre (o un disc o una revista) per publicar-lo; mentre que publicar vol dir precisament fer-lo públic, difondre'l, posar-lo a la venda. Són dues etapes diferents d'un mateix procés -l'una més artesanal i tècnica, l'altra més comercial- en el qual editor i autor haurien de treballar sempre plegats.

Durant l'edició, l'editor i l'escriptor haurien d'examinar, revisar i supervisar el llibre de dalt a baix, obsessivament, exhaustivament, en tots els aspectes i amb la màxima pulcritud. Haurien d'asseure's i parlar molt, moltíssim: debatre, discutir, barallar-se, si cal, per aconseguir el llibre que tots dos volen i que els lectors mereixen. Haurien de creure l'un en l'altre i, sobretot, haurien de creure tots dos en el llibre que estan preparant.

De la mateixa manera hauria d'encarar-se la publicació: autor i editor defensant, emparant, amoixant el llibre conjuntament. Tots dos haurien de promocionar aquella obra com si fos l'última, la millor i l'única del món, cercant la complicitat dels llibreters, la presència als mitjans de comunicació, a les biblioteques, en actes de presentació i difusió diversos, on sigui i quan sigui.

He escrit les frases en condicional perquè les coses no sempre funcionen així. Després de vint anys com a escriptor, m'he trobat editors de tota mena, hi hagi acabat treballant o no. Alguns han estat barroers i descurats en molts sentits, d'altres s'han mostrat arrogants i molt poc respectuosos. És clar que els editors també deuen ensopegar amb escriptors negligents i informals, amb escriptors egocèntrics i envanits.

Per sort, però, també m'he trobat editors seriosos, transparents, escrupolosos, que han compartit la meva fal·lera i estima pel llibre, que s'hi han abocat en cos i ànima i se l'han sentit tan seu com jo mateix. I com no podia ser d'una altra manera, l'obra se n'ha beneficiat: ha nascut més polida i vigorosa, s'ha fet més visible i ha allargat la seva vida.

Fa pocs dies, l'Eduard Márquez em deia que els escriptors de debò hem de refermar-nos en el rigor, en el compromís, en la recerca de l'excel·lència, i ho hem de fer per activa i per passiva: en els nostres llibres, naturalment, però també explicant-ho en els clubs de lectura, en les xerrades o en articles com aquest. I ho hem de fer de la mà dels editors, dels bons editors, perquè si no ens degradem tots plegats i, sobretot, degradem la literatura.