Quedem un dia per dinar i en parlem, d'acord?". Amb aquesta frase, aparentment inofensiva, comencen molts dels nostres problemes. Ai, els àpats de feina... En quin moment se suposa que hem d'afrontar el tema que motiva la trobada? Al principi, i així ja no dinem perquè ens passem l'estona negociant, o en el tram final, quan ja no queda temps per discutir? I fins a quin punt tenim marge per discrepar obertament i pressionar el nostre interlocutor? Perquè sabem com en resulta, de desagradable, compartir taula amb algú a qui acabes de rebutjar una proposta. O encara pitjor, amb algú que ha refusat la idea que tu li has plantejat. Tractant-se d'una reunió amb un propòsit laboral: demanem alcohol? Quin límit marca el sentit comú en aquest aspecte: aperitiu, vi, copa...? Influeix el desenllaç de la conversa a l'hora de pagar? I si tot ha anat bé, hem de tornar a dinar per deixar tancat l'assumpte?
Si em permeten una modesta recomanació, en cas que calgui combinar feina i alimentació, van millor els esmorzars. I vigilin si el que els suggereixen és sortir a sopar.
