Cartes

Dolors Cabratosa i Teixidor. Salt.

Les interminables, polsegoses, sorolloses... obres del parc Central les hem sofert des de l'inici del començament, quan apareixien gratacels de grues..., quan patíem els insofribles ta-ca-ca-ca-trà de les trepanadores dia i nit, quan vetllàvem per la preservació d'espècies arborístiques del Parc... Espècies d'arbres a les quals, un dia, a la soca va aparèixer un senyal de verd fluorescent que ens alertava d'una possible tala. En fer-ho públic (16-02-2010), la Sra. Salamaña -de l'anterior govern- va posar-hi remei...

En aquest escrit ja parlava de canvis de circulació -que n'hem patit i en patim- en totes direccions els qui tenim relació amb aquest indret. L'itinerari Sant Narcís-La Rodona el solem fer a peu, però a vegades hem d'agafar el cotxe. Amb data 24-04-2014, a les 15.15 h. l'agent 10213, sense fer cas de les nostres conciliadores rèpliques, ens imposà sanció que ell diu: 100 € amb reducció a 50 si l'anem a pagar de seguit (quan llegim la denúncia diu: 200 € amb reducció a 100 €). No m'hi avinc perquè ho considero injust al ser en aquest lloc determinat on avui hem de circular per aquí i demà ens el canvien cap allà... Recurs: Sr. Alcalde, Sr. Alcalà i Sr. Ribas (regidor del Projecte Ferroviari) però quan arribo al Registre només m'accepten un dels fulls: Registre d'entrada 2014022182 - 26-04-2014. Desestimació del recurs.... Demanem visita amb el Sr. Alcalà, regidor de Sant Narcís; Nova sol·licitud de demanda d'exculpació de la infracció... Registre 2014037028/11-07-2014. Desestimació... Defensor del Ciutadà: 23 de setembre de 2014. Aquí se m'informa que havia d'haver pagat i després recórrer... I el 20 de novembre de 2014, desestimació de la nostra queixa... Amén.

Ara entenc els crits, exacerbacions i males maneres practicades per la ciutadania en algunes de les reunions que s'han fet durant tot aquest interminable, carregós, polsós, sorollós temps d'obres. Em fa pensar que els nostres representants només s'atenen a raons quan hi ha eleccions... Demà pagarem, a terminis -si em deixen-, la multa.

ASTRID-21

i la seva exposició

Narcís Cadena i Masó. girona.

Un acte més de lluïment dins la celebració del 25è aniversari. La fundació té uns projectes i els donen a conèixer, però per portar-los a la pràctica necessiten finançament. Aquest fet no és de fàcil solució. Any rere any, aquesta i altres entitats, reben menys subven?cions. A fi de solucionar una mica aquest problema, per cinquena vegada organitzaren una trobada benèfica a l'Auditori de Girona. L'exposició -que és al primer Pis de la Casa de Cultura-, és el reflex d'una bona combinació entre els professionals i els alumnes. L'expressió plàstica i pictòrica són el fruit d'una part del treball realitzat durant el curs. Als mestres i/o monitors els caracteritza: la constància, la perseverança i la paciència. Els alumnes tenen un distintiu exemplar: l'esforç. Actuen i s'expressen per mitjà del calendari, les postals de Nadal, les flors i les aplicacions fetes sobre diferents objectes, xapes i bosses.

Als anys 1950-60... el condicionament social pesava molt. Hi havia temes considerats tabú i les famílies amb algun fill discapacitat no s'atrevien a treure'l fora del seu domicili. Sort dels pioners de la Garrotxa, el Gironès... En totes les èpoques, sempre hi ha hagut persones atentes i sensibles a les necessitats socials. En els inicis de la televisió la Sra. Mercedes Carbó va guanyar un concurs. Regalà l'import aconseguit i consciencià als televidents sobre la problemàtica dels discapacitats psíquics. El Sr. Trias i Fargas, demanava ajuda a institucions, familiars i amics per completar el projecte de Llei en defensa dels discapacitats, perquè deia que en aquesta tasca hi hauríem de ser tar-hi tots. Aquest nois i noies podran anar a esquiar (és una iniciativa de Cristian Jornet) o a practicar esport aquàtic a Roses (activitat de la fundació Mifas). Un pas més de la democràcia. Visca la igualtat normalitzada.

El mig home

Lluis Planas Noell. Girona.

El mateix dia que Barcelona commemorava el tricentenari dels fets del 1714, a Madrid també hi celebraven un acte singular: inauguraven a la plaça de Colom una escultura dedicada a Blas de Lezo (un oficial mariner, més conegut com "el mig home" perquè era coix, borni i manc), que va dirigir el bombardeig a Barcelona, des del mar, el 1714.

La inauguració de l'estàtua, de 3,5 metres d'altura, va estar presidida per Joan Carles I de Borbó, acompanyat per l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que tot lloant el mariner va dir: "El último triunfo del marinero sobre los que pretendían dar por caducada la gran nación de España". Assistien també a l'acte la no menys coneguda expresidenta Esperanza Aguirre i l'almirall en cap de l'armada espanyola, Jaime Muñoz Delgado, que tot orgullós va deixar anar una altra perla: "Un gran español, y un gran marinero que ganó todas las batallas en qué había participado y que engrandeció el nombre de España". Com podeu observar, el sentiment envers Catalunya no ha canviat, hauríem de començar a aixecar alguna cosa també, per exemple una estatua dedicada a Sir Francis Drake, el gran triomfador contra "l'armada invencible" o el millor seria, senzillament, aixecar el vol.

Em passen les ganes!

josep serra quintana. girona.

Sí, això és el que em passa davant de tanta persistència en voler anar cada un pel seu costat, tanta por a quedar despenjats del protagonisme i per tants escarafalls retòrics per no unir forces, il·lusió i sentit comú. No li veig ja més recorregut al que vam intentar expressar els que vam sortir al carrer els últims 11-S. Vaig voler creure que els partits eren actors secundaris d'un projecte superior, el de país. Però em vaig equivocar, avui ja no aposto més per aquest camí, m'han dividit, m'han violentat i decebut: ara tornaré a creure només en mi mateix. Allà vosaltres amb els vostres muntatges partidistes, jo baixo d'aquest tren.