Lectors lliures, cultes i informats
Arnau Martínez Teruel.
Des que érem petits, els mestres ens han recomanat llegir. Tot i això, segons dades del Baròmetre de la comunicació i la cultura que es va presentar el 2012, gairebé el 40% del total de la població catalana s´ha declarat no lectora. Aquesta dada indica, doncs, que molts catalans van fer cas omís dels seus mestres.
L´afavoriment de la concentració i l´empatia, la prevenció de la degeneració cognitiva o l´enriquiment del vocabulari són alguns dels molts beneficis que proporciona la lectura. És per això que des de diverses organitzacions i associacions, així com des de les mateixes escoles, s´han creat clubs de lectura, trobades amb escriptors o lectures en veu alta per nodrir l´oratòria. A més, avui dia hi ha moltes maneres de llegir: als llibres i als diaris impresos s´hi han sumat, arran de la digitalització, els llibres electrònics i les xarxes socials, a través de les quals tenim el costum de llegir una gran quantitat de missatges. Així, qui no llegeix ho fa perquè no vol. L´escriptura i la lectura han contribuït a desenvolupar la llibertat d´expressió, la cultura i la informació. En el decurs de la història, han modelat persones lliures, cultes i informades. Així, doncs, la societat hauria de prestar més atenció als tutors i, d´aquesta manera, disminuir les dades del Baròmetre de la comunicació i la cultura, llegint com a mínim un llibre a l´any.
Resposta a la Sra. Núria Bonet Malàs
M. Carme Ribas i Mora. girona.
El passat tres de desembre va sortir una carta en aquest diari fent al·lusions a la meva persona signada per la Sr. Núria Bonet Malàs. Benvolguda amiga: en nom del meu germà i meu, volem donar-li les gràcies pel bon record que té de la Granja Mora i, evidentment, dels suïssos; per a nosaltres és una satisfacció i li restem agraïts.
Pel que fa a la signatura que poso als meus escrits, és cert, molta gent sap qui sóc, però també hi ha gent que no van tenir el gust de conèixer-me, jo sempre seré la filla dels fundadors de la Granja Mora amb molt d´honor. Altres signen com a diputats, consellers, editors, periodistes, etc. Jo depèn de què vagi l´escrit, algunes vegades signo com a Presidenta dels Amics dels Gegants de Girona, si és de gegants i, si va de manaies, Primera dona Pendonista de la Confraria de Jesús Crucificat Manaies de Girona.
Sra. Núria Bonet, aquesta carta sols ha estat per fer-li el meu petit aclariment, no n´hi haurà cap altre. Diu que és filla del Barri Vell, penso que no la conec tot i que m´agradaria fer-li arribar un detall de la Granja Mora de la qual té un bon record. Havia conegut la família Bonet que vivia al carrer de la Força, no sé si poden ser parents. Aprofito l´avinentesa per desitjar-li unes Bones Festes de Nadal i Feliç 2015.
Els rius com a deixalleries
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.
Torroella de Montgrí.
Aquest cap de setmana passat han desbordat molts rius a Catalunya i al sud de França. A la província de Girona, sobretot a les comarques de l´Alt Empordà i del Baix Empordà, moltes vores s´han vist depassades dels seus canals habituals. L´aigua ha omplert carrers, carreteres i camps. Ara bé, i per a sorpresa de molts, no només l´aigua, sinó que també un munt de deixalles de tota mena, provinents de totes les restes que tan alegrement van cap als diversos corrents d´aigua del territori. Així doncs, encara hi ha persones que tot allò que els fa nosa ho llencen als rius i no fan ús de les deixalleries municipals que tenen a la vora per poder deixar-hi els residus. Massa que sabem, mentrestant, que els rius no són abocadors i que qualsevol tipus de deixalla contamina, però més que cap altra, els productes de l´abocament de residus tòxics, que en un no res acaben amb la vida dels éssers que viuen a l´aigua.
Cada any es fan accions de neteja i recollida de residus en rius concrets per part de voluntaris. Aquestes accions no serien necessàries si es fes un ús correcte de les deixalleries i no es fessin accions de contaminació dels nostres rius. L´efecte, en aquest sentit, d´aquestes darreres pluges és un avís més. En caldran encara d´altres?
Pressupost
per al 2015!
Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.
El conseller d´economia ha presentat el pressupost del 2015 de més de 22.400 milions, igual al d´aquest any, amb un desequilibri entre ingressos i despeses de 2.500 milions d´euros, que obliga a negociar amb l´Estat el «deute històric» (addicional 3a de l´Estatut i xifres pendents en inversions de l´Estat a Catalunya). L´any 2010 el deute era d´uns 35.600 milions d´euros; a l´inici d´aquest any s´ha situat prop dels 62.000 milions, i en poder de l´Estat un 45% (més de 27.800 milions), això demostra l´exponencial augment i la dificultat de la situació econòmica del Govern. L´any que ve les perspectives es plantegen més difícils, amb un increment constant del deute per la previsible dificultat en rebre el «deute històric». La situació s´ha agreujat des del 2011, i ho sup0rtem la ciutadania, que hem de veure com en altres comunitats autònomes rebaixen els tributs i els nostres no paren de pujar i inventar-ne de nous. La pressió fiscal fa créixer dia a dia el descontent ciutadà i, en conseqüència, la necessitat de sortir de l´angoixa i la pressió.
Després de tot el procés (diferents comicis electorals, estructures d´estat, etc.) i les penalitats que haurem de suportar, anirem millor? Ningú ho sap o és que no ens ho voleu dir? Transparència i claredat ja. Rajoy i Mas, no ens podeu llençar al buit sense saber on caurem, podeu fer el favor de seure a parlar i negociar d´una vegada per totes, deixant les vostres diferències i pensant en la ciutadania, que pateix les vostres desavinences?
Una mostra, les ajudes constants que s´han d´arbitrar per part de les organitzacions no governamentals, com els bancs d´aliments i d´altres, per alleugerir tant com es pugui les necessitats bàsiques de la població. No us fa vergonya?
