El FROB, que depèn del Govern central, enviarà al fiscal els comptes de Caixa Catalunya en el període que va ser presidida pel socialista Narcís Serra. El motiu: en aquells anys, els de la bombolla, es van concedir préstecs amb un nivell de risc inacceptable, que en no ser retornats van enfonsar l'entitat i van provocar que la seva continuadora -Catalunya Caixa- fos rescatada a càrrec dels contribuents. La Caixa Catalunya de Narcís Serra va travessar la ratlla que separa l'ambició de la temeritat. També és cert que les coses haurien anat altrament si no hagués esclatat la crisi europea i la bombolla espanyola, però van esclatar i van deixar al descobert les gestions imprudents.

Narcís Serra, recordem-ho, va ser alcalde de Barcelona, ministre de Defensa i vicepresident del Govern espanyol. Com a alcalde (1979-1982) va posar en marxa la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 92, una fita globalment aplaudida i que va transformar la ciutat. Com a ministre de Defensa a partir de 1982, va pacificar les Forces Armades després del 23-F; les va conduir pel camí de l'acceptació de la democràcia, les va modernitzar i les va integrar a l'OTAN. Aquestes dues coses basten per convertir-lo en un polític rellevant. En l'altre plat de la balança, des de CDC sempre ha estat acusat d'estar al darrere de la querella contra Jordi Pujol per Banca Catalana, presentada el 1984. I el 1995 va haver de deixar el govern en descobrir-se un escàndol d'espionatge dels serveis secrets espanyols a polítics, empresaris, periodistes i fins i tot al Rei i als seus amics. Dins el PSC va fer de primer secretari durant quatre anys, del 1996 al 2000, un període de transició per fer menys brusca l'arribada a la direcció del grup de José Montilla, "els capitans", que havia aconseguit deixar en minoria el grup de Raimon Obiols.

Apartat de la primera línia política, Serra va encadenar poltrones institucionals ben remunerades, entre les quals la de president de Caixa Catalunya era substanciosa: per sobre del quart de milió d'euros anuals. Va ser ell qui va fixar Adolf Todó per posar ordre a l'entitat, però només al cap de tres anys de riscos temeraris que va permetre i avalar, per activa o per passiva. I ara tindrem la lupa de la Fiscalia posada damunt seu. Damunt d'un notable del PSC que, a més a més, va ser mentor de Miquel Iceta, a qui va donar càrrecs d'alta responsabilitat a la Moncloa en la seva etapa de vicepresident.