18 de desembre de 2014
18.12.2014

La germana molsa

18.12.2014 | 09:28

Planta d'una classe de muscínies fixades al substrat per mitjà de rizoides, de fulles molt petites i esporangis pedicel·lats." Les definicions dels diccionaris solen ser tibades i saberudes. És més senzill de dir-ne molsa. Tot l'any tenim la germana molsa allà al bosc, oblidada, fins que pels volts de Nadal li demanem el seu servei, i en un acte de valerós atreviment pretenem copiar les immensitats de la natura en uns pams quadrats de pessebre casolà. L'olor del bosc i la seva humitat han generat el diminut vegetal, molt abans que ens arribessin els petits bonsais, consentits caganius del bosc. Anar a buscar molsa pel pessebre havia representat, generació rere generació, un dels rituals intocables de la cerimònia popular nadalenca. Però ara hi ha un possible aigualiment de la festa. S'estan alçant veus autoritzades en medi ambient que s'escandalitzen de la massiva captura de tantes "muscínies fixades al substrat, etc.", quan s'acosta Nadal. Doctors té l'ecologia -i la política- per al·legar que el bosc quedarà tremendament desprotegit, en perill d'extinció, si se li roba tanta molsa.

Probablement es tracta d'una confusió o un excés de zel el que ha sofert el senyor legislador. Els boletaires de la tardor l'hauran tret de polleguera. La munió de gent que torna del bosc, amb cistells plens, content tothom, hauran fet l'enveja de la gent que mana, perquè aquesta gent no pot estar contenta mai. El legislador verd, en la seva feina de vigilar i restringir, quan es mira el bosc, pot arribar a pensar que tothom que entra al bosc és una moderna versió del cavall d'Àtila, que tenia fama de no deixar créixer l'herba allà on havia trepitjat. Cada tardor es parla, amb més o menys intensitat, sobre un possible carnet de boletaire que hauria d'atorgar una futura Conselleria del Bolet, la qual tindria -és de suposar- uns quants assessors ben retribuïts a cada delegació territorial. Però de moment ja existeixen diversos models sintètics de molsa, made in molt lluny. Desconec si ja circulen dades de les zones "devastades" pels molsaires.

Si triomfa la molsa sense àngel, quedaran sense sentit aquells goigs del sant d'Assís, patró dels pessebristes: "Per l'Infant i per la Mare, per la molsa i el pastor, oh Francesc, feu-nos més clara la vinguda del Nadó". Si progressa la moció de censura contra la molsa (i potser també contra el pastor, ja veurem què mana la Comunitat Europea), els goigs esdevidran no fixats al nostre substrat, incomprensibles. I els nostres pessebres familiars, sense humitat ni tendresa naturals, perdran un d'aquells elements que en el seu dia varen inspirar els versos del gironí Camil Geis: "La diada de Nadal ens trobem a l'hora dolça de cantar vora el portal entre suro, guix i molsa".

La molsa la tenim ben inserida al sotabosc del nostre costum nadalenc més entranyable, i sabria greu haver-ne de prescindir per una intenció de salvament de la natura que faria pensar en aquella rondallística supressió de la xocolata del lloro; o bé en aquell avís bíblic: "Coleu mosquits, però us passen els camells".

Esperem que l'aigua no arribi al riu, que es quedi al bosc a fer-hi créixer moltes "muscínies" allà on els "bàrbars" pessebristes hi hem fet tan inqualificables destrosses. Ara que algun dissenyador ja deu estar treballant -comissionat i subvencionat, segur- en l'elaboració del carnet dels boletaires, encara hi serien a temps de fer-hi entrar també els molsaires; ambdós col·lectius hauran de ser objecte d'aquella Conselleria, que es podria ja a començar de crear. I tot s'acabarà passant per caixa, amb el corresponent 21 per cent d'IVA.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema