El literat Xavier Montsalvatge passà una temporada a Solius per intentar combatre la malaltia que finalment el portà a la mort en una edat en la qual encara es podia esperar molt de la seva vena poètica i de l'elegància i la sensibilitat que es plasmaven en la seva producció literària. De la seva estada en aquell idíl·lic paratge, que per molts no era altra cosa que un racó de món, en deixà un inspirat testimoni en el seu opuscle titulat Proses del viure a Solius. Per qui vulgui gaudir de la pau que proporciona la vida del camp, sempre ha estat gratificant arribar-se fins un lloc tant acollidor com ho és Solius. A ben pocs quilòmetres de Girona, per una carretera que ha anat guanyant comoditat, seguretat i facilitats per trobar més curt el trajecte, ens dirigim a la Vall d'Aro. Carretera que deixem, apartant-nos del brogit i de l'estrès, per entrar en una zona de pau, de quietud, de relaxament. A les moltes qualitats que sempre s'han pogut trobar en aquells paratges, des de l'any 1967 s'hi ha afegit la presència ben viva d'una comunitat cistercenca, que s'hi instal·là, provinent de l'històric cenobi de Poblet, buscant apartar-se del turisme massificat, per trobar més silenci, més pau i un ambient més recollit. Mantenint sempre el contacte i la germanor amb la comunitat de Poblet, i alhora integrant-se amb la màxima disponibilitat a l'Església diocesana de Girona.
La felicitació nadalenca que l'any passat els monjos de Solius enviaren als seus amics i col·laboradors era ben curiosa i alhora molt significativa. En la base de la gruixuda soca d'un arbre esbardellat s'hi veia el pessebre. I un forat, més amunt de la mateixa soca, encerclava la cara de fra Gilbert Galceran. Tots els que alguna o moltes vegades hem visitat el monestir recordarem qui era fra Gilbert. Aparentment el més humil i insignificant religiós. Però amb una dedicació molt específica que feu d'ell una distingida personalitat en el món del pessebrisme. Els pessebres de fra Gilbert han constituït per al monestir de Solius un llegat que ha portat a aquell lloc de repòs i de solitud milers de visitants. La visita als pessebres de Solius no és una visita turística. És molt més que això. És alhora una lliçó bíblica. Un repàs de les primes planes de l'evangeli de sant Lluc. És, per sobre de tot, una invitació a la pregària. Però tot això presentat amb un art, una aplicació esmeradíssima, una fidel adequació als textos evangèlics.
Artur Galceran, fill d'una família acomodada de Vilanova i la Geltrú, nét i fill de metges, estudiant de Medicina, deixà la carrera i les comoditats del món per professar com a monjo de Poblet. Deixava de ser l'Artur, estudiant de Medicina, per transformar-se en fra Gilbert, monjo cistercenc. I al mateix temps que iniciava la seva nova vida monàstica, per Nadal construí el pessebre de la comunitat. Enviat pels seus superiors a un monestir de Suïssa, quan arribà Nadal no es pogué estar de fer el seu pessebre, en un país on no n'hi havia tradició, i els entesos li auguraven un estrepitós fracàs. Ell no es desanimà i tirà endavant el seu projecte. I aquell, allí inusual, pessebre tingué un èxit que ningú esperava. Posteriorment en una estada a Roma, ja en un ambient més propici, també construí pessebres. I fou tanta l'estimació que meresqué la seva obra que el mateix Alcalde de la ciutat li encarregà un pessebre per ambientar el propi domicili en les festes nadalenques.
L'any 1970 fra Gilbert arribava a Solius per passar una breu temporada de recuperació, després d'haver emmalaltit vivint en l'ambient massa complicat de la gran ciutat. Però la breu estada es convertí en una definitiva incorporació a la comunitat de Solius. Aquell mateix any construí el primer dels trenta-cinc diorames que ara constitueixen la magnífica i imponderable i ben apreciada mostra pessebrística de Solius. Aquell primer any es tractava només de fer la representació del naixement de Jesús. El típic pessebre, amb Maria i Josep vetllant l'infant acabat de nèixer, i uns pastors que han escoltat l'anunci de l'àngel i són els primers de constatar el més gran esdeveniment de la història de la humanitat. Aquell primer pessebre va iniciar la sèrie de diorames que fra Gilbert anà construint en els anys següents. Un altre membre de la comunitat s'associà a l'obra de fra Gilbert, el germà Albert Fontanet, autor de dos dels diorames que s'integren en la col·lecció. I quan l'obra anà prenent més amplitud i el local on es presentava resultava insuficient, va ser el germà Fontanet qui projectà el nou recinte destinat exclusivament a acollir la sèrie de diorames. Enguany, en la festivitat de la Pentacosta, el germà Fontanet celebrà les seves Noces d'Or amb la vida monàstica.
Aquests diorames estan elaborats amb tanta meticulositat, hi ha tants detalls, que per moltes vegades que els contemplem sempre hi descobrirem alguna minúcia que ens havia passat per alt. Sempre hi veurem quelcom que ens semblarà nou, encara que sempre siguin iguals. En ells està tot tan acuradament tractat que per molt que els mirem i remirem no hi veurem cap tramoia. Tot està completament afinat, i polit.
Actualment ha estat tan divulgat el coneixement d'aquesta mostra artística i religiosa, que per donar facilitats als visitants, es poden visitar tot l'any. Tanmateix en aquestes festes nadalenques és quan té més sentit la visita. Arribar-nos a Solius és per a molts una tradició més en les festes nadalenques.
Els dies festius molts visitants aprofiten l'ocasió per participar en la celebració eucarística que adquireix tota la solemnitat i invita a la participació. Acabada la celebració, l'esplanada s'anima amb la convivència dels visitants amb la comunitat, que sempre està disposada a l'acolliment i a la cordialitat.
Els dies laborals els monjos dediquen moltes hores al treball manual imprescindible pel sosteniment de la comunitat. Ora et labora és la base de la vida monàstica. L'horari de visita dels pessebres coincideix en part amb la del treball dels monjos en el taller d'enquadernació. Però sempre hi ha un membre de la comunitat encarregat de rebre els visitants dels pessebres. Els dóna la benvinguda, els acompanya, respon a les preguntes que poden fer. Així la visita als pessebres té sempre un escalf humà. No es tracta de contemplar només una obra d'art, que certament també ho és, sinó de viure el misteri que s'hi representa.
Fa uns anys fra Gilbert ens va deixar, quan en faltaven pocs per arribar al centenari que s'hauria acomplert el 12 de maig del 2012. Però la seva obra ha quedat com un component més del que el monestir de Solius representa per a l'espiritualitat del nostre país.
