fa un parell de setmanes vaig començar a escriure aquest article perquè aquest estiu van fer fallida més d'una dotzena de majoristes de viatges organitzats (TT.OO.) de Rússia, les quals van deixar "tirats" i perjudicats diverses desenes de milers -una d'elles uns 40.000- de turistes russos, que van perdre diners i vacances. Però vaig preferir esperar a veure fins a quin punt s'agreujava la situació, i ara ja és evident. La temporada 2014 es tancarà, estadísticament, amb una arribada de turistes russos inferior a la prevista abans que la conjunció de diversos factors -tres sobretot, que després comentaré- desfermessin els pronòstics pessimistes de cara a l'any que ve. Un any en el qual tot indica que no només no hi haurà un augment inferior a l'hipotèticament previsible si res hagués succeït sinó que possiblement hi haurà descensos en la demanda que puguin situar el balanç final anual de 2015 per sota del d'anys precedents. O sigui, un descens real.

Aquí, l'arribada de turistes russos i ucraïnesos ha anat molt bé en els anys precedents. Es tractava de turistes amb un perfil molt llaminer. Més dies d'estada, gust pel luxe moderat o elevat segons el nivell de poder adquisitiu i despesa -en la destinació visitada- més elevada que la de turistes d'altres mercats emissors. Les empreses i les destinacions han tret bon profit durant els anys de bonan?ça, però ara s'intueix que s'ha entrat en un període de vaques flaques. Si les coses no canvien radicalment, que no és d'esperar, la crisi econòmica russa es deixa ja sentir, i bastant, en el nombre de viatges a l'exterior de Rússia. I aquí es notarà en les empreses d'allotjament de la Costa Brava, en els restaurants i en totes les activitats comercials i de negoci transversals al turisme.

En efecte, les previsions per al 2015 no són gens positives. I això és així fonamentalment per la immensa pèrdua de poder adquisitiu que està sofrint la població d'aquell país, amb una moneda nacional depreciada enormement respecte de l'euro i del dòlar nord-americà. La pèrdua de poder de compra afecta els russos de cara a sortir fora del seu país cap a qualsevol destinació de les àrees de l'euro i del dòlar i de les seves respectives àrees d'influència. Val a dir a gairebé qualsevol de les destinacions preferides per ells. Se'n lliuren Turquia, alguns països de les antigues repúbliques de l'extinta URSS, i Grècia, Polònia Hongria i la República Txeca, de la UE.

La demanda dels viatges a l'exterior ha baixat, especialment en els dos últims mesos, però no solament perquè s'han encarit com a conseqüència del preu -més alt- dels viatges organitzats per agències de viatges russes sinó perquè no n'hi ha prou de sortir del país: s'afegeix la pèrdua de capacitat de consum en l'exterior, una vegada arribats a la destinació. Els preus en euros s'han multiplicat per dos. Abans, podia parlar-se d'un consum gairebé desenfrenat per part del turista rus en l'anomenada oferta complemen?tària de les destinacions visitades. Però en aquests moments els que encara poden viatjar a l'estranger no es poden permetre comprar de manera tan "alegre". En un altre àmbit, el del consum a l'interior de la mateixa Rússia, la situació no és menys greu: hi ha una apreciable caiguda en les vendes dels productes d'importació que no s'han vist afectats pels vetos del govern de Putin. A més floreix el mercat negre de compra de dòlars i d'euros com a moneda refugi per a aquells que disposen de rubles en abundància i prefereixen pagar un percentatge de rubles més en les operacions de canvi no oficials per atresorar divises segures enfront de l'escalada de preus i caiguda del canvi oficial al seu país.

De cara a les perspectives del sector turístic del nostre país, la pèrdua de poder adquisitiu és, doncs, el factor decisiu. Ara bé, mentre algun o altre polític de per aquí ha restat importància a la previsible caiguda de la demanda de turistes russos, un mitjà gens sospitós d'ocultar la realitat i els fets noticia?bles com és el diari The Wall Street Journal ha estat informant en les seves últimes edicions de com ha canviat el comportament dels turistes russos des del final del passat estiu, i molt especialment des de la caiguda en picat del preu del petroli, una de les primeres fonts d'ingressos de divises de Rússia. Aquest diari ha publicat que molts russos han cancel·lat els seus viatges a destinacions d'Europa occidental i passaran a casa seva el cap ?d'any i les festes de Reis ortodoxes -en les quals és molt habitual viatjar- mentre que uns altres han substituït destinacions econòmicament desenvolupades de la UE -i per això "cares"- pels abans esmentats països de l'antiga part oriental d'Europa. Tant ara com de cara al proper estiu només se salva clarament Grècia, que registra augments de demanda, com ja va succeir des de l'inici de l'estiu d'aquest any, en el qual es va produir un espectacular augment d'arribades de turistes russos pel nivell de preus comparativament menor en aquest país respecte dels del Mediterrani occidental.

El panorama, doncs, pinta malament a curt termini per a destinacions urbanes -com Barcelona i París- que en altres condicions de l'entorn podien esperar una elevada afluència de turistes de Rússia aquest dies de les properes festes nadalenques. I pinta pitjor de cara a l'estiu en les destinacions de sol i platja. Perquè els problemes dels consumidors russos no sembla que vagin a desaparèixer d'un dia per l'altre, ja que són deguts a diver?sos factors polítics i econòmics. Ja he esmen?tat, abans, que el problema en la demanda radica en la pèrdua de poder adquisitiu per la depreciació del ruble, la seva moneda nacional. Però aquest factor no és l'origen sinó la conseqüència. Conseqüència d'una crisi profunda, que es constata en la davallada del PIB, que podria portar a una probable recessió -tècnicament definida en tres trimes?tres naturals sense creixement del PIB- com sembla que es farà estadísticament evident dins de pocs dies. Quin és, doncs, l'origen? No hi ha un sol determinant. D'una banda, hi ha l'actitud imperialista i ultranacionalista del president Putin, donant suport a la secessió de Crimea d'Ucraïna i donant suport fins i tot militarment de forma no oficial encara que real als prorrusos d'una part dels territoris de la seva veïna. Això va desfermar les sancions econòmiques europees i nord-americanes, davant les quals Putin va respondre amb el veto a productes importats, com molt bé coneixem aquí, ja que ha afectat a exportacions del sector primari català.

D'altra banda, en les últimes setmanes el món s'ha vist sorprès per un creixent desequilibri entre la demanda real i la producció i exportació de petroli dels principals països productors de l'anomenat "or negre". El preu del petroli ha arribat a baixar a la meitat del que cotitzava fa poques setmanes. Sense que el càrtel de l'OPEP s'hagi posat d'acord a reduir la producció per evitar la caiguda en picat dels preus d'exportació, davant l'excés d'oferta al mercat. En aquest desequilibri té un paper clau el canvi productiu de petroli dins dels Estats Units, que amb tècniques de fracking ha començat a disposar de més petroli propi i a poder prescindir de les abans més que necessàries importacions -com feia fins fa poc- de països com Nigèria. Aquest país africà s'ha vist forçat a buscar nous compradors; un altre país -Veneçuela- ha entrat en una crisi de la seva balança de pagaments i altres països productors també han hagut d'abaixar preus per guanyar avantatge competitiu davant tanta competència.

No vull ser el missatger portador de males notícies. Però és preferible comentar en veu alta els canvis detectats en l'entorn que callar o amagar el cap sota l'ala. Davant el previsible descens de la demanda potencial i real de turistes del mercat emissor rus cap a Catalunya, qui més qui menys que hi tingui interessos haurà d'activar un pla de contingència. I l'Administració hauria de reforçar la promoció en mercats emissors substitutius que no ofereixin les incerteses presents i futures del rus.