Aquesta setmana ha obert les portes a Girona la biblioteca pública Carles Rahola, la més gran de Catalunya i un equipament de primer ordre per a la ciutat, com ho evidencien algunes xifres: té uns 130.000 documents (llibres, discos, discos DVD, revistes...) a mà, i el seu fons bibliogràfic suma uns 290.000 documents; ocupa una superfície de més de 7.000 metres quadrats en els quals hi ha, a més de l'espai destinat a prestatgeries, els 350 punts de lectura i els 80 ordinadors amb fibra òptica, sala de projeccions, sala d'exposicions, espais per a activitats culturals, espai per a mainada, hemeroteca, dos auditoris, aules de difusió, sales de treball aïllades, cafeteria... L'edifici, obra dels arquitectes Mario Corea, Luis Morán i Sebastián Guerrico, destaca per la seva amplitud i per la seva lluminositat: les parets són translúcides, la qual cosa permet que durant bona part del dia s'hi pugui llegir amb llum natural (a la nit és una capsa de llum). A més, està dissenyat de tal manera que la natura també s'hi fa present, a través de patis interiors amb vegetació i d'altres espais enjardinats. Tot plegat ha suposat una inversió superior als 15 milions d'euros, que ha pagat el Ministeri de Cultura, mentre que de la gestió -que costarà 1,6 milions d'euros anuals, ?aproximadament- se n'encarregarà la Generalitat. La biblioteca s'ha estrenat amb vuit mesos de retard sobre el calendari previst, però les impressions dels primers usuaris que ha rebut aquests dies són molt positives, tant per la comoditat que suposen les noves instal·lacions com per l'augment del material que es posa a la seva disposició.

A més, l'entrada en servei de la nova biblioteca Carles Rahola provoca de retruc una millora en altres equipaments de la ciutat: l'espai que ocupava fins ara a la Casa de Cultura l'ocuparà la biblioteca Ernest Lluch, la qual cosa permetrà que es mantingui un servei de biblioteca al centre de Girona i també alliberarà espai al centre cívic Pla de Palau per a altres activitats. Igualment, es culmina la transformació de l'espai que havien ocupat les antigues casernes amb un edifici amb molta personalitat que es troba entre els nominats al prestigiós premi europeu Mies van der Rohe d'arquitectura.

L'operació que ha culminat amb l'estrena de la nova biblioteca recorda, salvant les distàncies, la reforma de l'antic hospital de Santa Caterina per instal·lar-hi la seu del Govern de la Generalitat a Girona. En aquella ocasió també es va construir un edifici emblemàtic en un punt cèntric de la ciutat que necessitava ser reordenat, i al mateix temps es va fer un servei a la ciutadania concentrant en un mateix indret dependències administratives que fins llavors estaven disperses.

Ara només es tracta d'esperar que tant els usuaris com els responsables de la biblioteca Carles Rahola sàpiguen aprofitar totes les potencialitats del nou edifici i del seu equipament. L'afluència d'aquests primers dies evidencia que els primers són ben conscients que ha millorat molt el servei que rebien, i és segur que en el futur encara creixerà més, i ara el que cal és que des de l'administració es puguin proporcionar els recursos necessaris (econòmics i de personal) perquè els espais disponibles al nou edifici per a activitats diverses s'omplin efectivament de continguts que enriqueixin l'oferta cultural de la ciutat.