El ???? Mariano Rajoy es llançarà a recuperar el seu guió inicial: parlar poc de política i intensificar el discurs econòmic. Potser li funcioni si disminueix el flux dels casos de corrupció, encara que abans haurà de superar uns comicis autonòmics i municipals que s'aventuren catastròfics per als populars. Quins governs mantindran? Quantes ciutats seguiran en mans dels conservadors? Qualsevol pronòstic favorable sembla abocat al fracàs, més enllà de les possibilitats d'aliança parlamentària que s'obrin. El poder local vira del blau monocolor a la complexitat de l'atomització política: pactes amplis, plurals, difícils de gestionar. Ens acostem al model italià, amb les agres conseqüències que ja sabem. Sense governs sòlids difícilment s'apliquen polítiques sòlides, sobretot en països amb escàs capital democràtic.

Però a la Moncloa ja pensen menys en la primavera de ???? -que donen per perduda- que en el gener de ????. El poder busca perpetuar-se, com una adicció a la qual ningú és immune. A Madrid bufa un vent fred que esquerda els llavis i quartera la cara. A les tertúlies es parla dels whatsapps del petit Nicolás, aquest noi tan característic de l'esperpent nacional. El petit Nicolás, o la desimboltura de la megalomania, perdurarà -si ho fa- com un personatge més de la televisió escombraria. Preocupar-se per les seves acusacions cap a la vicepresidència del Govern, o dels seus deliris al CNI, només serveix per desviar l'atenció del que realment està en joc: el poder que s'entrecreua amb l'economia. Syriza que amenaça amb sacsejar les borses, la guerra petroliera entre Aràbia Saudira i els Estats Units, les maniobres navals de Rússia, la tercera onada de la crisi financera, Catalunya i la democràcia espanyola, la reforma constitucional i les eleccions generals de ???? ... Rajoy basa el seu envit en l'economia i confia poc en la política. Cadascú fa les seves apostes i no sempre es juga amb cartes guanyadores.

Recuperem el guió previst el ????: ajustos severs a l'inici esperant una segona volta definida per la recuperació. Un discurs polític situat de perfil, un to pesat i lleument narcotitzant. Un reformisme de curt abast, sense prémer el cinturó a determinats sectors. Certa tutela de la Unió Europea a canvi de defugir un rescat que semblava inevitable al principi de la legislatura. I després refiar-se d'aquest principi rajoià que subratlla el paper terapèutic del temps: si es resis?teix prou, tot bascula convenientment i acaba adquirint un to gris, neutre i avorrit.

El guió, per descomptat, no tenia en compte el cansament social cap als partits tradicionals, ni l'allau de casos de corrupció, ni l'entossudiment català per trencar el sistema constitucional, ni la ràpida articulació política del ??M. Era, si es vol, un guió analògic -molt dècada dels noranta- per a un món ?.?. Els canvis tecnològics tenen connotacions socials, de la mateixa manera que els canvis socials reverteixen en la política. I aquestes transformacions no tenen per què ser especialment agradables per a qui exerceix el poder.

El 2015, davant l'onada populista que arriba de Grècia, el leitmotiv del govern passarà per reivindicar el creixement econòmic. "Espanya a l'avantguarda de la recuperació", ha repetit insistentment aquests dies Mariano Rajoy. És possible que els sous de sobte comencin a pujar lleugerament, mentre la deflació atenua el dany a les butxaques de la classe mitjana. La rebaixa de l'IRPF suposarà un alleujament sobre les nòmines i la punxada a la bombolla del petroli accelerarà la pujada del PIB, consolidant els marges empresarials i la creació de nous llocs de treball. Segurament es convocaran oposicions al funcionariat i es mitigaran algunes de les retallades que afecten els empleats públics. El govern llançarà a més un pla d'ajudes a les famílies nombroses en forma de xec a la butxaca. Diner fresc que arriba com una transfusió en vena. La idea és que l'economia torni al centre del debat electoral en comptes de cedir protagonisme a la corrupció o a la casta. La idea és que, després de l'experiència zapaterista i de les promeses utòpiques de Podem, l'economia queda com l'únic aval, feble i fràgil, del Partit Popular.