Una celebració surrealista és passar el cap d'any sopant al menjador d'un hospital d'una ciutat llunyana, a on viatjaves, i compartir raïm i cava amb els treballadors del menjador, que canten nadales, plens d'esperit nadalenc. Els hospitals són el microcosmos d'històries que s'entrecreuen en el calidoscopi de la recuperació i el dolor. La sanitat, amb el mínim personal i la màxima expectació d'alguns de privatitzar allò social. Vegin com els fons d'inversió mouen peces, a l'aguait, en alerta a noves àrees de negoci fàcil i ben remunerat.

S'agraeix l'esforç de molts treballadors sanitaris, malgrat la concepció materialista del gestor, a voltes mesquina, garrepa amb el material del malalt. Tranquil·litza veure la gent que comença, l'empenta professional; i l'experiència de qui fa anys que navega en el mar d'esperances i dolor. Un hospital és l'epicentre del món, on conviu el plor del nadó amb el darrer alè del difunt, en una simbiosi estranya. És el lloc de trànsit, d'esperes; de caminadors i alimentació intravenosa. L'indret on els avis recolzen els néts; de sud-americanes anònimes que vetllen els somnis dels nostres grans; de mares que es preocupen per la lesió del fill durant el partit.

Et trobes entaulat al bar, alleugerit un pèl del dolor quotidià gràcies a un entrepà de xoriç de càtering i una cerveseta que et sap a glòria. I escoltes les converses d'amics que van néixer a la guarderia, gairebé, que han crescut, han lluitat, s'han enamorat i han envellit plegats, i per l'atzar de la genètica, la mala sort, la vida o la salut, les seves trajectòries són a frec de separar-se. Déu no ho vulgui. Caminem a les palpentes, i ho fem, entre el dolor i la sotsobra de viure, deu pensar el capellà, amb alçacolls inclòs, un capellà a l'antiga, que devora el diari amb la mateixa passió que l'entrepà de llom amb formatge.

Un cap d'any a l'hospital és la mostra de germanor i sotsobra; és palpar l'esforç i la pèrdua absoluta. Per això, quan se'ls apropi la sirena d'una ambulància en el frec de la mitjanit, dins la foscor gairebé absoluta que expliquen els contes infantils, pensin en tot allò bo de nosaltres. En l'esperança del nou any, a frec de néixer, gràcies a accions solidàries, que són grandioses, i que tot sovint passen ?desapercebudes.