Per Nadal, solen arribar uns quants films d'animació als cines. Aquest any, ho fan avalats per l'èxit econòmic de Frozen, un treball de la Disney que se'm va fer molt feixuc. No sé si hauré vist massa contes de princeses, però les cançons em van semblar empallegoses i els gags del ninot de neu suadets.
Entre els mèrits de Frozen, els experts destaquen que dues germanes protagonitzen la història. L'argument, suposo, hauria fet trencar de riure Manuel Vázquez, el creador de Las Hermanas Gilda. Desconec si aquesta decisió de la Disney respon a una pulsió feminista veritable o a una necessitat de correcció política, però no em sembla un tret gaire revolucionari. Des de fa dècades, les dones ocupen els rols principals en altres gèneres cinematogràfics.
Si voleu veure un film finançat per la Disney, molt més meritori, molt més complex, us recomano llançar-vos de cap a Big Hero 6, que parteix d'un còmic desconegut de la Marvel. Els estudis Pixar han millorat el look del robot Baymax. L'han reconvertit en un cosí allisat de la mascota de Michelin, que podria anar de bracet d'aquells homes inflables que dibuixava Pere Joan.
A Big Hero 6, Pixar s'emmiralla en l'animació japonesa i ?aconse?gueix superar les fites ja assolides amb Els increïblesWall.E. Els seus autors han bastit una obra important, amb un rerefons conceptual, estètic i argumental situat als antípodes de Frozen. Aquí no hi ha trames romàntiques ni cançonetes, però des dels primers minuts t'amara el sentit de la meravella. Molt saludable.
