Sempre he escoltat que a Espanya ja anem sobrats d'Estat del Benestar. I què direm de Catalunya? Hi ha qui encara, en plena crisi, es vanta que l'estat del benestar i els serveis socials són avui molt amplis, i que hem d'estar satisfets. Que ni hi ha probresa, ni malnutrició infantil, ni desnonaments... Diuen fins i tot que els serveis socials són massa grans, i que la despesa pública derivada és insostenible, per la qual cosa convé retallar-los. Que ho digui la dreta, entra dins de la seva lògica de "privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues". Als anys 50 i 60, -sí, als anys 50 i 60- abans que el primer ministre suec Olof Palme comencés amb les seves polítiques d'ampliació de l'estat de benestar, ja tenia companys del seu propi partit que creien que la construcció de l'estat del benestar a Suècia havia acabat. Aquests crítics van instaurar les bases de la derrota. La traïció i el canvi de jaqueta dels dirigents socialdemòcrates va venir perquè progressivament van canviar la seva ideologia i van passar a defensar les idees del neoliberalisme. Després van aconseguir que els mateixos partits socialdemòcrates canviessin la línia ideològica oficial. Ara, ja ni això. Ara es fusionen amb la dreta de tota la vida i la tenyeixen d'un discurs social, que no han practicat ni al seu antic partit.
