Una treballadora, afectada per una patologia ostearticular, causa baixa mèdica, i després de mesos d'espera, un cop la visita l'especialista traumatòleg li aconsella i programa una intervenció quirúrgica, però a dos anys vista. Mentrestant, el temps de la baixa s'esgota. Tot i no estar en condicions de poder treballar, se li denega qualsevol tipus de prestació per part de l'INSS, un cop li ha denegat el reconeixement de qualsevol grau d'incapacitat. Impugna la citada denegació i, prèvia sol·licitud d'advocat d'ofici, impugna davant el jutjat social la denegació d'invalidesa. Però apareix un problema addicional: el judici per discutir tal denegació s'assenyala a un any i mig vista. Aquesta persona, que està a les llistes d'espera per ser intervinguda quirúrgicament, que tant el judici com la citada intervenció estan fixats a més d'un any vista, es troba que no ha pogut reincorporar-se a la seva feina per impossibilitat física i manca de salut, i que no té cap protecció econòmica. No vol ser pensionista, vol recuperar la salut i seguir treballant, però mentre no pugui treballar vol protecció econòmica.
La treballadora-pacient va a visitar a l'especialista de la sanitat pública que la va visitar i li va programar la necessitat d'una important intervenció quirúrgica, i li comunica la decisió presa per l'INSS de denegar-li qualsevol grau d'invalidesa, avalada per l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, tot i ser coneixedors de la situació i de l'espera per ser intervinguda quirúrgicament. El traumatòleg li manifesta la seva sorpresa per la decisió administrativa d'enviar-la a treballar, tot informant-la que és del tot incompatible el treball amb la seva situació medicoclínica, i li redacta un nou informe avalant i defensant que s'hauria de solucionar, protegint d'alguna altra manera la seva situació, mentre no hagi estat intervinguda i es constatin els resultats. Però aquest informe tampoc li ha servit de res, i per tant, administrativament, tot i estar a l'espera de la intervenció quirúrgica i del corresponent judici, es troba d'alta per anar a treballar, tot i no poder, i sense dret a percebre cap prestació. Els coneixements mèdics i l'ètica professional de l'especialista traumatòleg xoquen frontalment contra decisions administratives i burocràtiques, que són les que s'imposen, mentre no hi hagi resolució judicial.
Hi ha dret a fer esperar tants mesos per a una intervenció quirúrgica necessària per intentar recuperar la salut i la capacitat física d'una treballadora? Els interessos econòmics de la sanitat pública han de prevaler per sobre dels criteris ètics i professionals dels seus propis metges? No es pot confondre la vigilància de la salut amb la denegació de prestacions, que estan degudament justificades pels propis serveis mèdics de la referida sanitat pública. El calvari que moltes persones pateixen, abans no arriben a una solució justa dels seus problemes de salut, ha de commoure i moure les voluntats i els mitjans necessaris perquè no sigui així.
