des de fa unes dècades som en l'època que és qualificada com de la globalització, les característiques més importants de la qual són la desaparició d'un gran nombre d'obstacles fronterers i la possibilitat d'inversió i de comercialització entre tots els continents.

Aquesta nova realitat significa que les empreses han orientat les seves activitats en funció dels mercats globals. Ningú no ha escapat a la necessitat de revisar el que produïa i oferia respecte al que existia en aquests mercats. S'acabaren els espais tancats i protegits per lleis. Tot i que encara existeixin formes encobertes de protecció en molts països, la dinàmica de l'època és a favor de les inversions en totes les direccions i de les vendes en tots els mercats.

Aquest escenari internacional de la globalització té nombroses repercussions en les formes de vida. No són necessàriament negatives, però signifiquen canvis respecte al que estàvem acostumats.

Un dels aspectes que introdueixen canvis en la vida familiar i en l'estabilitat de la població és el corrent existent que fa que un nombre significatiu de la joventut cerqui el seu treball allà on sorgeix aquesta possibilitat, abandonant de fet el país de naixença i de formació.

És cert que aquesta projecció per l'escenari internacional es fa des d'empreses catalanes i que aquesta situació és la més positiva que es pot donar perquè no es perd el lligam amb el propi marc i l'arrelament, però en un percentatge també molt elevat aquest corrent de persones joves s'incorporen a empreses d'altres àmbits, en altres escenaris i continents.

La casuística d'aquest fenomen és àmplia, però en tots casos les persones incorporades a aquest corrent s'allunyen del país d'origen i com és ben lògic inicien un arrelament en d'altres.

El fenomen té en la vida quotidiana una presència indubtable, és fruit de l'època, és una evidència en el marc familiar.

Sovint al referir-nos a aquest aspecte de la globalització ho fem assenyalant que la gent marxen del país obligats per la manca d'oportunitats. És cert, en part, però hi ha també la mobilitat que deriva de llocs de treball interessants i ben retribuïts però que en tots els casos exigeixen l'allunyament.

La globalització potser havíem pensat que seria només un mercat obert, però ara veiem que també ho és de persones i que aquesta dispersió produeix en el nostre marc un trontoll que no és compensat per retribucions interessants.

És en aquest punt que l'orientació internacional de les empreses catalanes que des de fa dècades han prioritzat l'atenció a les oportunitats de negoci en qualsevol indret ha de mantenir-se i multiplicar-se per aprofitar l'immens capital d'energia que les noves generacions aporten i que fent-ho contribueixen al creixement i també a l'estabilitat de la nostra societat.