Creix, a Figueres, el nombre d'apartaments de lloguer per a turistes. La proximitat al Teatre-Museu Dalí figura entre les referències d'aquests pisos. Una oferta necessària en una ciutat que, més enllà dels atractius propis, és un bon lloc per establir-se i sortir a descobrir la comarca.
Aquesta filosofia, la de convertir Figueres en un campament base per als turistes, no és cap novetat. Josep Puig Pujades ja la defensava el 1929, moltes dècades abans que la població fos comercial, gastronòmica i museística.
Durant l'Exposició Universal, l'escriptor volia plantar rètols publicitaris a cada revolt de la carretera entre el Pertús i Figueres. Rètols amb eslògans com «Vint-i-quatre hores a l'Empordà és un dia d'intensa fruïció» o «Atureu-vos a Figueres!». L'acció es completaria regalant uns fullets il·lustrats, amb itineraris per poder conèixer les joies de la contrada.
L'any 32, Puig Pujades va tornar a insistir-hi i va reclamar al Govern de Catalunya una regulació ordenada del turisme, a més d'endegar una campanya amb el lema «Una diada, vint-i-quatre hores a l'Empordà». Què pretenia? Que els forasters amb cotxe visitessin, al llarg d'un dia, una colla de poblets de l'interior i del cap de Creus. Tot i que tenim una comarca petiteta, abastar en tan poc temps totes les meravelles suggerides hauria estat impossible. Però això no li resta cap valor a aquesta proposta atrevida, intel·ligent i visionària.
Puig Pujades va intuir molt bé el potencial d'un fenomen, aleshores emergent, que ha acabat modificant les nostres economies, costums i estratègies col·lectives.
