Agraïment als veïns del Barri Vell de Girona
Salvador Sunyer. Director artístic de Temporada Alta.
El cap de setmana passat el Festival Temporada Alta va inaugurar la seva 24a edició amb l´espectacle «Cerimònia del foc», que va transcórrer pels carrers del Barri Vell de Girona. Com a director del festival i en nom de tot l´equip de Temporada Alta vull agrair el civisme dels milers de persones que hi van assistir, l´esforç de tots aquells que hi van treballar, però, sobretot, l´amable col·laboració i la paciència del veïns del Barri Vell, que pateixen els inconvenients d´esdeveniments multitudinaris com aquest. Gràcies, moltes gràcies a tots els veïns per la vostra complicitat!
De profeta a la crucificació
JOAN JANOHER I SADURNI . forallac.
Es tractava de redimir el nostre poble i aquest li ha donat l´esquena. Em pregunto si som mereixedors del que es pretén aconseguir mitjançant el procés. Tot això ens recorda passatges bíblics, de quan Moisès porta el seu poble a la terra promesa. I el president de la generalitat de Catalunya ho ha intentat, però, com sempre passa, els detractors encegats en un mar dubtós del que de veritat ens convé com a país, defugen el significat més propi i preuat, com és la llibertat.
Quina llàstima i desconsideració envers el President Artur Mas, després de fer-ho possible, i d´haver escoltat la voluntat de la seva ciutadania, ara es troba que esposa en qüestió la governabilitat escaient, dins un moderat lideratge de CDC. Tots hauríem de desestimar la pressió en què està immers, valorant la capacitat desenvolupada per poder assolir la nostra sobirania. S´intenta prescindir de la persona que ens ha encoratjat per retrobar novament l´orgull i la nostra dignitat.
Quina llàstima i desconsideració al compromís pres pel poble a les urnes, i com s´intenta eliminar la figura com a referent de la nostra institució. No en tenim prou amb el Govern de Madrid, que s´hi volen implicar també partits de casa. La qüestió és evitar la investidura d´un president que ha sabut com ningú entendre la necessitat d´obrir el mar dels sentiments, com la coherència del poble. Recuperem el sentit i no crucifiquem el conductor de la realitat de tot un poble.
La clau de girar el taller
Mateu Frigoler Teixidor. canet
d´adri.
Sembla que aquest serà el títol d´un nou disc del magnífic músic de Salt Adrià Puntí i un nou programa de TV3. Aquesta clau era també la primera «novatada» que patia un aprenent de mecànic el primer dia d´arribar a la feina, buscar per tots el calaixos la clau de girar el taller. Quelcom semblant passava també a un aprenent de paleta, una diada buscant per tots els racons de l´obra l´escaire rodó. Tant la clau com l´escaire que demanaven amb insistència els «veteranos» eren impossibles de trobar, però no en política.
En les últimes eleccions catalanes ha sortit un partit anti-quasi tot que amb deu escons ha trobat la clau per girar Catalunya. Molts empresaris i banquers contraris a la nostra independència han vist uns aliats que ho poden engegar tot a fer punyetes. Paradoxes de la vida, els capitalistes antiindependència tindràn sort dels anticapital. L´aferrisada renúncia d´aquest grup a la investidura del President, ara en funcions, Artur Mas és un fet insòlit per una gent que deien voler sortir d´Espanya.
Quina és l´excusa: les retallades i la corrupció de l´anterior govern. Un executiu amb un conseller d´economia, Mas Collell, valorat a tot el món, un home que ha fet autèntics miracles amb les engrunes que arriben de Madrid. La corrupció de la família Pujol no cal dir que ha estat un fort sotrac per a Convergència i en especial per al nostre ara imputat President.
Només amb la maltractada i vilipendiada figura del millor estadista d´Europa, Artur Mas, podrem arribar a bon port. Qui tingui la clau no la pot llençar a la ferralla, els catalans tenim massa experiències negatives al llarg de tres-cents anys, ens queixem sempre dels de fora quan els traïdors els hem tingut sempre dins.
De la Moreneta potser no en farem prou però tenim també la Mare de Déu de Núria. L´any 1932, amb motiu de l´Estatut anomenat de Núria, el nostre poeta Josep Maria de Sagarra ja li va dedicar uns Goigs que avui tenen molta actualitat: «Verge de la Vall de Núria, voltada de diputats, gent política de cúria, vestits i desarrapats, aquí els teniu Verge tosca, vagament venint de l´hort, per decidir nostra sort, s´estan trencant la closca».
