Cartes

albert presas. girona.

23 anys de comerciant al barri de Santa Eugènia de Ter (10 anys al restaurant La Columna i 13 anys a la Rostisseria Plat a Plat) i cada vegada és més gran la sensació de desprotecció i marginalitat que experimento. Amb el temps hem anat perdent zona d'aparcament, quelcom indispensable pel mal protegit comerç de barri. Però l'última ha estat molt greu! L'únic petit racó que quedava i ens permetia als veïns aturar el cotxe un moment per descarregar (en el nostre cas a tots els nostres proveïdors), sense molestar la circulació dels altres vehicles. Doncs ha sorgit una enorme pilona que s'ha unit a dues més al bell mig de la vorera! Al carrer de Baix a Santa Eugènia de Ter.

Segurament s'argumentarà que la seva funció és per evitar que s'aparqui, però no és cert. Suposo que s'ha fet en defensa dels interessos particulars dels habitants de la casa obscura de la cantonada.

Dues jubilacions més al mercat del Lleó

Narcís Cadena i Masó. Girona.

Na Consol Puigalràs i Soler i en Josep Colomer i Costal, després de molts anys al servei dels seus clients, han decidit viure la joia d'aquesta nova situació. De facultats, qualitats i virtuts en tenen moltes i ho constaten amb fets. Ella, entre altres coses, feia descomptes a les famílies nombroses. En Josep, també té sensibilitat social. És fill de Sarrià de Ter. A la seva època era un poble hospitalari, obert... on els infants jugaven pels carrers a vèlit, xarranca... i la confiança, la honradesa i el respecte eren habituals. Els negocis s'emparaulaven en ferm. Les cases tenien les portes obertes i, en general, ningú es trobava a faltar res. S'ajudaven, sobretot a les vídues... Tot això va influir de manera favorable en la personalitat d'en Josep. És un matrimoni competent en el seu negoci, amb una llarga experiència. Quan obren la botiga, ja saben que treballen pels altres: paguen impostos, la llum més cara d'Europa, etc. Depèn del dia, començaven a tenir benefici passades la una del migdia. Comentem que l'economia l'haurien de portar les dones de la llar, aplicant els criteris de les mares de família. 1r. Rebaixarien els impostos i la gent tindria més diners per gastar, afavorint el consum; o l'estalvi, transformant-se en inversió; que influirà en el nivell d'ocupació, incrementant així la Renda Nacional. 2n. Demostrarien que, arreu, està ple: d'amics, parents, coneguts... amb sous elevats. 3r. Com a solució dirien que: cal una neteja a fons, alleugerint el sector públic. Amb aquesta mesura tindríem diners de sobres per: sanitat, ensenyament i tot el necessari. Us desitjo salut i llarga vida i que, per molts anys, gaudiu d'una ben merescuda tranquil·litat, aconseguint l'harmonia que desitgeu. Moltes gràcies per tot.

Intransigència amb el català

Jaume Vila Nou. Girona.

Com molts de vosaltres sabreu, el cap de semana de l'11 i 12 d'octubre, es va celebrar a Banyoles la fira medieval. Entre moltes de les activitats realitzades hi había també recorreguts per l'estany amb la barca la Tirona, on un any més he tingut l'honor de fer el paper de trobador explicant llegendes de dracs i fades enamorades, juntament amb la meva princesa.

Aquesta fira atrau tota mena de públic, mai millor dit, ja que el dilluns coincidint amb el dia de «La Hispanidad» i la força que això els comporta, em vaig trobar amb un grup de quaranta jubilats andalusos que volien fer la passejada, tot escoltant les nostres rondalles, embolicades amb la meva música de guitarra medieval. Vaig fer la meva recitada en català i després, com prèviament els havia dit, vaig repetir-la en castellà,perquè se n'assabentessin una miqueta. En lloc d'agrair el detall i la correcció que vaig tenir cap a ells es varen sentir menyspreats,ofesos, enutjats i molestats perquè no vaig començar en castellà, és a dir, com si els hagués tractat de segona classe.

La passejada plàcida per l'Estany, es va convertir en un viatje polèmic, on tots anaven cridant la discriminació que havien sentit en no utilizar el seu idioma com a primera llengua, tot i que estiguessin en terres catalanes.

Davant aquesta situació, el que sí vàrem comprovar és que els catalans no perdem mai l'educació ni la compostura, ja que els vaig convidar a marxar de nou cap a casa seva a contemplar el desfile de «Las fuerzas armadas» i a menjar-se el seu «puchero», que segur que serà tot del seu grat.

La seva guia ens va demanar disculpes repetidament, dient-nos que sentia «vergüenza ajena» del grup que havia portat.

Agraïment a l'hospital Josep Trueta

Família Saló-Martí. mmmm.

Hi ha moments a la vida que les paraules queden minses. Aquest n'és un d'ells. La matinada del passat dissabte, dia 17 d'octubre, el nostre pare va deixar-nos després d'uns dies plens d'incertesa a l'hospital Josep Trueta.

Aprofitem aquesta secció de Cartes al Director per donar el nostre agraïment a tot el personal d'aquesta institució pel seu bon fer i la professionalitat que ens han demostrat dia a dia. No defalliu i de nou moltes gràcies a tots i totes.