Cartes

Família Curbet-Hereu. GIRONA.

La família Curbet-Hereu volem agrair a tot el personal i als residents de la Residència Puig d'en Roca l'atenció i l'amistat que heu dispensat a en Jaume en la seva estada al centre des del novembre del 2013, quan hi va ingressar. En Jaume ens va deixar el passat dia 5, afectat d'una llarga malaltia, i si bé el desenllaç va ser dolorós per a nosaltres, ben segur que ens perdurarà el record del bon tracte de l'equip de professionals i dels seus mateixos companys de planta al llarg d'aquests dos anys.

Gràcies pel suport sociosanitari però sobretot humà que li heu donat tot aquest temps, gràcies per haver format part del seu paisatge diari i per haver-lo acompanyat en aquesta seva darrera etapa.

Us tindrem presents en la memòria. Una forta abraçada.

Volem un parc digne

M. ÀNGELS FREIXAS EN NOM DE MARES I PARES USUARIS DEL PARC.

Som un grup de mares i pares que anem sovint al parc infantil de la plaça Poeta Marquina. L'estat del parc és deplorable: excrements d'estornells i consegüent brutícia i pudor.

Estaria molt bé que tallessin les branques dels arbres i netegessin el parc regularment.

Ja és un tema de salubritat. A més, la fressa dels estornells i la contrafressa dels altaveus per fer-los marxar molesta molt. Suposem que tant ho fa a les famílies com als comerços, botigues i veïns, i naturalment als vianants que passen per un lloc tan cèntric i també a qui s'aparca a la zona.

Tenim al mig de Girona un parc envoltat d'escoles, on els pares i mares ens estem plantejant de no anar-hi, però la situació es podria resoldre amb un mínim manteniment i una dedicació de les àrees de l'Ajuntament que han de fer la seva feina i vetllar per la seguretat i la neteja dels espais públics i donar especial atenció als parcs dels nostres infants.

Si cal, recollirem signatures, però creiem que no farà falta. Les persones i entitats aludides faran quelcom per resoldre aquest problema.

Estem pagant pels nostres pecats

Lola Arpa Vilallonga. PERATALLADA.

Segons els mitjans de comunicació un alt percentatge dels joves que s'autoimmolen procedeixen de barriades molt pobres, de famílies desestructurades. Joves sense amor ni arrels, sense res a perdre, que davant promeses llamineres escullen una «mort digna».

No és estrany que la manca de valors, el materialisme imparable, les despeses en armaments, la diferència entre capes socials de la nostra societat, incitin a cometre actes de ràbia i de venjança a aquells que no tenen res.

La desesperació, la còlera, la impotència que senten els familiars dels morts de l'atemptat a París, és la mateixa que senten els milions de refugiats que fugen per Europa deixant darrere les seves llars destruïdes, en part, amb l'aquiescència de la nostra societat.

Tampoc podem ignorar la irrupció de l'«home blanc civilitzat» que mitjançant violentes i cruentes conquistes ha aniquilat, al llarg dels segles i dels continents, cultu?res ancestrals imposant el seu dogma i robant el seus recursos. Són massa els pecats que hem comès i que ara començarem a pagar.

Diada de Germanor

M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.

Diumenge se celebrarà a totes les parròquies de la diòcesi la Diada de Germanor, la col·lecta es destinarà a les necessitats de l'Església Diocesana. Les xifres són les que són, les aportacions al pressupost gràcies a la creueta de la declaració de renda no cobreixen totes les despeses. Per portar a terme la seva missió pastoral que inclou també moltes accions dins l'àmbit social, sanitari, educatiu... i sobretot en la conservació dels edificis, es necessiten recursos. Sense la col·laboració de les persones que en formem part i moltes d'altres que sense formar part de la comunitat parroquial, però que valoren la missió que està fent, això no seria possible. Junts tots hi guanyem.

M'ha agradat el que ens diu el nostre bisbe Francesc en el full parroquial arran de la Diada: «Ara som nosaltres els responsables del present i del futur per continuar l'obra de Jesús tot fent-lo present i comunicant els seus dons». Els que ens han precedit ho han fet abans, ens ho han deixat en herència, hem d'agrair el seu esforç i contribuir al seu sosteniment econòmic per tal que les properes generacions puguin gaudir un altre dia dels seus serveis i del ric patrimoni arquitectònic de l'Església gironina.

Una òpera «bufa»

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

Es diu que és una òpera bufa aquella que amb més o menys ?gràcia et vol fer riure, encara que això depèn de l'humor de cadascú. Moltes vegades no et fa riure sinó plorar, de tan dolent com és l'argument o per la poca gràcia dels que surten a escena.

Bé, doncs últimament el nostre Parlament s'assembla més a una òpera d'aquest estil que a una obra seriosa. La imatge del nostre president es veu seriosament danyada per la impresentable CUP. I ell, per la raó que sigui, segons el meu parer ha cedit massa i ha arribat un moment que fa plorar el poc respecte que tenen vers qui ha lluitat per tirar endavant un projecte, que hi estiguem o no d'acord, s'ha treballat a pols.

Jo crec, francament, que els hauria engegat a collir violes, ja que no l'accepten ni crec que ho facin i gaudeixen menystenint-lo, cosa que em posa nerviosa.

Corren per la xarxa imatges del president abillat com els components de la CUP i això ja és massa. El respecte és per a mi molt seriós i m'entristeix molt veure el senyor Mas gairebé suplicar que l'acceptin i alhora en Baños sorneguer dient i repetint «no». El Parlament és una institució molt respectable i hi sobren tots aquets xitxarel·los que se n'estan «fotent». Les coses importants no han de ser vexades i crec que el moment actual es mereix consideració, seriositat, molta paciència, però mai s'han d'admetre humiliacions.