el càstig de la corrupció

Durant anys, quan sorgia un cas de corrupció en un ajuntament, sabíem que en les pròximes eleccions aquell alcalde tenia moltes probabilitats de guanyar per majoria absoluta. Semblava un contrasentit i en realitat ho era i la situació acabava provocant depressions entre els més crítics amb aquelles situacions. A curt termini semblava no haver-hi càstig per als que feien malament les coses. Els ciutadans donaven una segona oportunitat i esperaven a veure si aquelles actituds, fossin de corrupció o d'irregularitats -per dir-ho més suaument-, es convertien en sistemàtiques. Si era així, els alcaldes havien begut oli, sempre i quan no hi ?ha?gués una compra de vots a canvi de favors, que també passava i encara passa. Per tant, no és veritat que no hi ha càstig per la corrupció. Que ho preguntin a Mas. Una de les raons del veto de la CUP era la corrupció a Convergència, sense oblidar les retallades. I que ho preguntin també a Rajoy. Una de les causes de la poca capacitat de pactar del president popular és la seva inacció en tots els temes -no només Catalunya- i l'altra no menys important és la corrupció.