Cartes

Jesús Domingo Martínez. girona.

Bona part del sector productor de llet de vaca té la sensació que l´actual Govern en funcions se li està escapant una mica de les mans.

Ningú ignora que s´han produït avenços importants en l´aplicació de l´Acord de Sostenibilitat, signat per un ampli espectre de la cadena de valor el passat 23 de setembre. Però aquests segueixen sent insuficients, ja que el mercat va molts passos per davant.

I el mercat dicta ara que hi ha un excés d´oferta de llet i làctics, sobretot en l´àmbit europeu i mundial, que es contraposa a una demanda que no tira el que s´esperava. Tot això deriva en uns preus molt baixos per a la llet en origen, que marquen la sortida del sector -i per no tornar- a un munt de ramaderies, incapaços d´aguantar per molt més temps estar produint amb pèrdues.

No és només això, una altra de les conseqüències de la manca de regulació de l´oferta de llet és que algunes indústries tornen a abandonar rutes de recollida. Hi ha indústries o primers compradors que volen aprofitar-se del «riu revoltat» que pateix el sector productor, i més ara que no es veuen obligats a recollir allà on els ramaders tenien abans les quotes per produir. O que pressionen per adquirir part de la matèria primera referenciada a preus de llet en pols de tot just 0,18 € / litre, impossibles de suportar per a qui produeix una cosa tan perible. I, al final, perquè aquesta llet «desvaloritzada» no acabi en pols sinó desviada a llet líquida UHT o es transformi en productes lactis de més valor afegit. Malauradament, venent a pèrdues no es pot aguantar gaire temps.

Lletjor i especulació

Guillermo Martí Ceballos. sant pol de mar.

Després de passar uns dies a la Garrotxa, una comarca de l´interior de Catalunya hores d´ara bastant desconeguda per a molts, em sorprèn i satisfà contemplar que encara queden alguns indrets bells i entranyables després de tantísima especulació extralimitada que s´ha dut a terme en els últims 50 anys. Quan s´observa la vella arquitectura d´algunes poblacions, els seus carrers, elements arquitectònics i especialment les masies que envolten el seu entorn, un es meravella davant la bella i sòbria harmonia que aquella senzilla gent expressava de manera innata; habitatge i entorn en concorde ­unitat; la matèria primera i essencial creant rítmicament l´obra com si brollés naturalment de la pròpia terra; en definitiva, l´ésser humà en conjunció perfecta amb la naturalesa.

De retorn a la «civilització» és tanta la lletjor, la insensibilitat i l´incivisme que veig en el nostre entorn, producte sempre de la mà de l´home, que m´aclapara, m´exaspera, em sento impotent? i m´obliga a evadir-me en el passat i també a imaginar que és el que sentiria un d´aquests homes o dones de l´ahir si poguessin veure tanta grolleria i monstruositat.

Agraïment

sebastià que i parcerisa. barcelona.

El proppassat 28 de febrer, en Martí va sortir de Barcelona amb la il·lusió d´anar a pescar des de la costa d´Aigua Xelida, propera a Tamariu, un paratge que coneixia perfectament. A mitja tarda, veient que ni tornava ni contestava el mòbil es va alertar el servei d´emergències, que immediatament i en plena foscor, va organitzar la recerca d´en Martí.

Durant una llarga setmana, Bombers, Mossos d´Equadra, Grup de Recolzament d´Operacions Especials, Salvament Marítim, Policia Local i Guàrdia Civil, amb un gran desplegament de mitjans humans i tècnics, van estar treballant en condicions de forta maror i vent de tramuntana, que no els va fet dubtar de dedicar-hi un esforç que supera l´estricta responsabilitat professional.

Amb aquesta nota, la família volem manifestar públicament el reconeixement i agraïment a tots els que, d´una forma o altra, han col·laborat en les tasques de recerca, malauradament sense resultats positius fins a data d´avui.

Volem remarcar la humanitat en el tracte que hem rebut i la professionalitat de tots els que han participat en l´operació de recerca, fet que ens permet afirmar que a Catalunya disposem d´uns equips preparats i al servei de tota la població.