L'elecció de Josep Maria Álvarez com a nou secretari general de la UGT és un recanvi acceptat pels pèls que ha deixat l'organització partida en dues meitats. Els delegats s'han decantat per un buròcrata sindical incombustible que ha ocupat càrrecs a l'organització des del 1980.
En efecte, quan el sector catalanista del PSC va obtenir la majoria dins del partit en l'etapa de Raimon Obiols (1983-1996), el sector obrerista es va fer fort a la UGT. Pepe Álvarez va aconseguir la Secretaria General de la UGT de Catalunya el 5 de maig de 1990 i l'ha conservat fins ara.
En aquesta llarga etapa, l'acostament del sindicat a les elits dominants i l'allunyament dels treballadors ha estat una realitat. La desaparició d'un 23% d'afiliats en quatre anys (de 1.206.987 el 2011 a 928.846 el 2015) és una seqüela de l'actitud contemporitzadora del sindicat davant les dràstiques reformes laborals del govern de Mariano Rajoy.
A la vegada, les eleccions sindicals s'han convertit en una pugna entre els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, per obtenir la majoria de delegats als centres de treball que han pactat retallades salarials, expedients de regulació i acomiadament massius.
En algunes lluites obreres, han sorgit comitès de vaga, assemblees de treballadors i els sindicats minoritaris que han denunciat la traïdoria de CCOO i UGT (Alstom, Panrico, Coca-Cola, entre altres) quan s'ha acceptat acords que anul·laven drets aconseguits.
També les acusacions de balafiadors i corruptes als dirigents i als alliberats han contribuït en bona part a la pèrdua de confiança. És veritat que tota generalització és abusiva però s'imposa fer neteja de buròcrates i vividors si es vol regenerar unes organitzacions tan necessàries per a la defensa dels drets dels assalariats.
Per tant, el recanvi de Pepe Álvarez potser no és una solució al problema. A més, és un valedor del "dret a decidir" de Catalunya, alineant-se amb l'Assemblea Nacional de Catalunya i amb Òmnium Cultural, que provoca la divisió entre els treballadors dels diferents territoris.
No és estrany que, amb aquesta sintonia, ERC s'hagi afanyat a copar llocs de responsabilitat en la cúpula sindical. Els darrers secretaris generals de Girona, Camil Ros i Dolors Bassa, són militants d'ERC i el secretari general de Tarragona, Jordi Salvador, ara és diputat per ERC al Congrés.
Un sindicat vinculat històricament al socialisme que acull a aquells que posen per davant la lluita nacional a la lluita per l'emancipació social no defensa els interessos futurs dels treballadors.
La lluita sindical pels interessos immediats és indestriable de la lluita pel socialisme. I per fer camí cal una UGT lliure de buròcrates i oportunistes!
