Diu un amic corredor que el màxim rendiment esportiu s'aconsegueix amb una alimentació adequada, dormint les preceptives vuit hores diàries, fent els estiraments i exercicis de reforç muscular i, evidentment, entrenant fort i amb disciplina. Diu l'amic que ell té un bon motor (el cor i l'aparell respiratori) que li permet mantenir les pulsacions baixes en sessions llarges d'exercici intens, però pateix lesions a les cames. I és que si el cor i els pulmons són el motor, les cames són el canvi de marxes i les rodes del corredor. Els tendons i les articulacions de genolls i turmells avisen quan estem arribant al nostre límit. Quan les molèsties ratllen el dolor, és l'hora de reduir el quilometratge i la intensitat. El cos ens avisa. I n'hem d'estar contents. Hem d'acceptar les limitacions del nostre físic i celebrar que podem arribar a aquestes limitacions. Només si el cos s'adapta a còpia d'entrenament, podrem evolucionar i córrer més lluny i més de pressa. Si no s'adapta voldrà dir que hem arribat al nostre límit. Només els que mengen, descansen i s'entrenen correctament podran conèixer el seu límit. Diu l'amic que córrer és una metàfora de la vida. La vida és una cursa.
