Cartes

Ramon Buil Arumí. FORNELLS DE LA SELVA.

Faig meva l'opinió del Sr. Josep López de Lerma manifestada en escrit publicat en el Diari de Girona el dissabte dia 23 d'abril passat referint-se al projecte, sembla que de moment aturat, del nou edifici per a l'hospital Trueta. Totalment d'acord amb vostè.

Probablement dificultats econòmiques i pressupostàries hagin retardat les gestions, potser sí, però el que no resultaria gens acceptable per la ciutadania a qui dóna cobertura al nostre hospital seria constatar que l'ajornament sine die obeeix a presumptes interessos i rivalitats polítiques; en cas de ser així, no ho sé, esdevindria inacceptable ja que seria tant com anteposar-los a les necessitats de la ciutadania sobirana; o això compta menys? Una nova decepció.

D'altra banda cal tenir present (també ho diu el Sr. López de Lerma) els excel·lents professionals que configuren l'actual plantilla i llurs equips de suport sanitari i no sanitari. Tots plegats presten servei dins una estruc?tura que els mateixos professionals, que la pateixen, consideren inadequada a les necessitats clíniques actuals. Per ells i sobretot pel bé dels ciutadans em sembla força urgent reprendre el projecte i, a partir d'aquí, no esperar 10-15 anys a finalitzar-ne l'execució.

Quan escric «excel·lents professionals i llurs equips de suport» no ho faig per sentir-ho a dir; ho escric perquè es tracta d'una llarga vivència personal en el servei d'Urologia i sobretot en el de Cardiologia, dins el qual he estat controlat durant tres dècades per, finalment, ser intervingut per Cirurgia Cardíaca amb el conseqüent passi per la UCI, cures intermèdies i hospitalització general a la planta 6a B. Crec estar en condicions de valorar i reconèixer a tots ells i elles la dita professionalitat en el seu més ampli sentit. Així ho faig constar expressament, per ser de justícia.

Bicis

José Luis Lucero Piñol. GIRONA.

M'agraden les bicis, tinc bicicleta i sóc partidari de les moltes propostes que es fan desdel col·lectiu de la Plataforma Mou-te en bici. No obstant això, pregunto:

Per què els que es cuiden de la circulació no estan més atents amb les bicicletes i els ciclistes incívics?

Per què es deixa circular els ciclistes per les voreres, contra direcció i per zones de vianants?

Per què algú no explica amb detall totes les normes de drets i obligacions del ciclistes, amb comentaris a la premsa i cartells als carrils bici i a les vies verdes?

Per què als usuaris de bici no se'ls exigeix un permís de circulació (com molt temps enrere, la placa municipal o matrícula)?

Per què no tenen una assegurança igual que altres vehicles?

Per què no ens expliquen com podem denunciar un ciclista incívic?

Per què no s'expliquen bé certs aspectes referents a: 1) Els vianants per les vies verdes com han de caminar, per la dreta o per l'esquerra? 2) En fila d'un, de dos o de tres? 3) Els gossos, lligats? 4) Els sots que fan els cotxes en passar per les vies verdes (Girona-Bescanó) qui els arregla? 5) No hi ha més ciutadans que es preocupin pel tema?

La Setmana Mundial

del Medi Ambient

Lola Arpa Vilallonga. Membre de The Climate Project Spain. Peratallada.

És un fet significatiu, i es poden comptar amb els dits de les mans, les vegades que els nostres futurs governants, en els seus acalorats, avorrits i reticents debats han fet esment a la paraula agricultura o medi ambient. Arribat el segle XXI, malgrat els grans avenços de la ciència, la nostra societat, cega, amb el tràfec per consumir i guanyar diners, està descuidant el més elemental: la salut de la nostra casa, del nostre planeta, i amb aquesta ambició, ignorant les regles, està enverinant l'aigua del mar, l'aire que respirem i la terra que trepitgem. Com diu una dita: «Déu perdona sempre, l'home de vegades, la natura mai». Reaccionarem a temps?