La guerra de Síria i la situació dels refugiats i posterior inoperància tant d'Europa com dels nostres governs ha produït una sensació de descoratjament molt gran. Hem estat testimonis d'històries de desolació, separació, mort, en què els finals feliços han estat una gran excepció.

Però avui no us parlaré del que ja tots sabem: que els nostres governs han quedat de braços plegats davant de tant de dolor, sinó de com, de vegades, aquestes situacions adverses poden convertir-se en bones, positives per a alguns.

Aquesta és la història de Yusra Mardini. Ella és una adolescent que juntament amb la seva germana Sarah intentaven com altres refugiats arribar a Grècia. S'havien escapat de la guerra com molts altres des de Damasc i, després de passar per Beirut, van arribar a la costa turca. Des d'allà havien de fer l'últim tram fins a les costes gregues. Tan sols els faltaven 45 minuts per tenir els peus en la terra promesa. A la costa van agafar una llanxa, però a mig camí la llanxa es va trencar pels pes, ja que eren 20 persones en una embarcació en la qual caben com a màxim set. Imagineu-vos la sensació de caos i de por quan la Yusra i la Sarah van veure que la nit avançava i la barca s'anava omplint d'aigua.

La Yusra, que era nedadora i integrant de l'equip nacional sirià, es va llançar a l'aigua igual que la seva germana i, estirant la corda de la llanxa, la van anar arrossegant durant més de quatre hores llargues fins a arribar a la riba de l'illa de Lesbos. Es van salvar i van ajudar a salvar tots els altres companys. La història de les dues germanes va passar llavors pels camps de refugiats on van malviure fins que es van desplaçar fins als Balcans, i d'allà van anar passant per altres països i van aconseguir arribar a Alemanya.

Amb aquella força que caracteritza aquells que han vist la mort de ben a prop, en cap moment van defallir. El destí va fer que, un cop arribades a Munic, el Club de Natació Spandau 04 es decidís a donar una oportunitat a la Yusra en veure les seves aptituds.

Fa pocs dies el COI va confirmar que una selecció de refugiats participaria en aquests Jocs Olímpics. Yusra s'està entrenant de valent per poder convertir-se en capdavantera i així sumar-se als 43 atletes que formaran part del Team Refugee Olympic Athletes. Li desitgem tota la sort del món per fer realitat en aquest nou somni!

La seva història és una història de superació, que ens ensenya que mai podem perdre l'esperança en allò que creiem. I ens demostra una vegada més que, encara que alguns estan destinats a fer coses grans, sempre s'arriba a la meta amb constància, esforç i perseverança.