És el que sento que érem i som totes plegades i plegats dilluns passat mirant i escoltant la "caixa tonta" de la televisió aquell quartet de la mort definitiva de totes les esperances del meu poble en permanent estat letàrgic i sense sang a les nostres venes, després d'haver-la exhaurit ja fa vuitanta anys amb l'ocupació d'un dictador que ens va deixar exterminat el nostre alè i les nostres forces vitals per seguir en la lluita dels que vàrem perdre amb ignominia. I impàvids (es a dir "sense por", segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. I és que, en efecte l'herència maligna inoculada genèticament als seus hereus primer va ser la vacuna de la por i les seves seqüeles varen ser la gran nocivitat de no tenir mai més por davant la por que no ens sublevi la nostra ràbia i cridar prou podria aixecar la rabia.

Hem passat tres generacions des d'aquella guerra que ens va assassinar els nostres germans i germanes i ofegar el cor dels qui encara avui no hem pogut recuperar les seves restes estimades; de tots els que hi vàrem quedar amb el cervell pla com una taula inerta, com una pedra dura i impenetrable que encara no ha sabut reaccionar ni sobreviure a aquest passat de llosa tancada amb pany i cadenes perquè aquell gran sanguinari també ens va robar la clau. Vuitanta anys, tres generacions embrutida la nostra intel·ligència i el pensament llibertari de dir el que pensem i el sentiment que la historia ens reclama de cridar ben alt "llibertat, llibertat" arrossegats els del 36 per la por que encara portem al cor. Arrossegats el seus fills encabits en l'aparent benestar que a uns els dóna la desmemòria i a d'altres la misèria dels sous treballats de sol a sol pel pa i la sal de sobreviure tan fatigats i tan farts. I arrossegada la joventut amb la seva ignorància de la seva identitat i sense saber ni d'on vénen ni a on van, ni que sòn els hereus indignes dels seus pares i dels seus avis. Perquè del seu immediat coneixement històric només aprenen que l'heroi de les "Hazañas bélicas", posem per cas, va ser el Cid Campeador i que els salvadors de la Patria eren Roberto Alcázar i Pedrín.

Sí , hem viscut vuitanta anys víctimes d'una llarga ocupació des del pronunciament de Franco que ens va deixar "atado y bien atado" el límit de les seves imposades i impostada de les seves vermelles que persisteix en la seva maquiavèlica i deliberada voluntat de que seguim per sempre mès enfrontats entre nosaltres, fet d'incalculables conseqüències, esquerpes i cíniques, com és ara, per exemple, esquerp i cínic, aquest vodevil infecte protagonitzat per quatre actors esverats a la recercade la seva importància de dir-se Mariano, o PabloAlbertoPedro. L'espectacle està servit per al meu poble ignorant i servidor. La Televisió s'ocupa de l'escenari.