Els que farem l'estiu a Girona tenim l'opció de distreure'ns espiant una excursió de jubilats, per matar el tedi fent el turista en els carrers que trepitgem tot l'any. Trobarem els viatgers badant davant dels gelats d'en Roca, tots ben abrigats perquè són per allà a dalt, pel Pirineu. Tombant pel pont de Ferro ens toparem amb una altra excursió. Feliç simetria. Enmig del col·lapse algú descobrirà que al riu hi ha un peix i tots s'abocaran per mirar-lo. Hem de vigilar després de sentir «¡Mira, ahí hay otro!», perquè sempre hi ha un avi enginyós que espera l'instant just per assenyalar a l'altra banda i cridar: «¡Mirad! ¡Un pato, un pato!», i si ens encantem, cent-cinquanta persones ens passaran per sobre.

A la Rambla ens esquivaran a tota velocitat ciclistes llogats per l'Ajuntament perquè vegi el visitant que no cal anar de safari per viure aventures de risc i que aquí som gent de cultura, que no anem pel món caçant ninots amb el mòbil. No haurem paït l'ensurt que ens encalçaran tot de cambrers oferint-nos paelles de sobre, una juguesca també institucional perquè ens fem a la idea que amb el canvi climàtic Girona serà costanera i el mar arribarà fins al Pòlvora's Fountain Beach Ressort, on també tindrem les restes del barri gitano més ben conservat de l'Europa Occidental.

Pujant per la Força, el guia ens anunciarà que ja estem al barri jueu i els jubilats obriran uns ulls com unes taronges en veure de cares la desfilada habitual de senyores musulmanes que tornen de demanar un pis de franc. Quan a la Catedral el guia es perdi amb tecnicismes, serà el moment de confraternitzar, picar l'ullet a una senyora i dir-li a cau d'orella: «El barroco es el bar del Siffredi, ¿sabe?». Pel Passeig Arqueològic, els pensionistes aniran repetint «muy bonito todo esto» mentre miraran al terra com si encara busquessin ànecs. Llavors s'esdevindrà la fatalitat: una crisi de pixera col·lectiva. Tots amb presses cap avall per assaltar els bars, sense consumir, que les senyores previsores hauran portat l'aigua de casa. Als bars els faran abaixar la veu perquè amb tantes ordenances restrictives cal que hi hagi més silenci en una taverna que en un centre cívic.

De tornada a l'autobús, es congratularan de no haver gastat ni un cèntim i estaran tots d'acord que no s'esperaven que Narbona fos tan bonica i estigués tan a prop. Els perdrem de vista quan enfilin cap a algun bar de carretera per dinar, on s'ensenyaran les fotos que han fet a les carpes mentre se senyen demanant al Senyor que el sorteig del pernil faci justícia.