el dimarts dia 9 d'agost Albert Rivera va anunciar que Ciutadans feia el tomb i votaria a favor de Mariano Rajoy si aquest acceptava sis mesures que, a primer cop d'ull, semblaven assumibles, ni que fos perquè algunes eren inevitables i altres depenien de terceres voluntats. En aquell moment Rajoy podria haver consultat la direcció del seu partit l'endemà mateix, per al pur tràmit d'atorgar-li plena confiança i carta blanca. Però es va estimar més convocar una reunió la setmana següent i, entremig, fer unes curtes vacances a Galícia. Quan finalment es va reunir, l'òrgan de direcció li va dir el que tothom esperava: el que tu decideixis estarà ben decidit, oh líder. Havia passat més d'una setmana. Després va dilatar els contactes amb Rivera i va fer veure que hi pensava i rumiava. De manera que quan, per fi, va anunciar que tenia una data per a la investidura, aquesta difícilment podia ser abans del 30 d'agost.

Si Rajoy és tan expert com diuen en l'administració dels temps, sabia perfectament que una investidura fallida la setmana del 30 d'agost podia abocar a la convocatòria d'eleccions per al 25 de desembre, fum, fum, fum. Costa molt de creure que no se n'adonés. La sospita de premeditació és raonable.

L'altre dia Rajoy va preguntar a Sánchez si hauria preferit una data posterior, i que les eleccions caiguessin la setmana de Cap d'Any, o la de Reis. És una pregunta volgudament errònia i, per tant, tramposa. El que el president en funcions podia haver fet, i no va fer, és accelerar la previsible acceptació de les sis condicions de Rivera, perquè només depenia d'ell i sabia des del principi que les podia acceptar. Podien haver-ho resolt la mateixa setmana del 9 d'agost, o al principi de la següent, i demanar a la presidenta del Congrés que fixés la convocatòria per al 23 d'agost, és a dir, la setmana passada. D'aquesta manera, en cas que fracassessin tots els intents d'investidura, les eleccions se celebrarien el 18 de desembre. L'any passat es van celebrar dos dies més tard, el 20 de desembre i, acudits al marge sobre la possibilitat de fer mítings als centres comercials, no es va enfonsar el món i la participació va ser notable. Aquest calendari era possible, estava a les mans de Rajoy, però es va estimar més deixar passar els dies perquè semblés natural la data del 30 d'agost. Ara ens vol convèncer que si es convoquen eleccions per Nadal serà culpa dels que no l'investeixen. Però ha estat ell qui ha jugat amb el calendari.