Cartes

Andrea López Pastor. Girona

Sóc la primera que es defineix com a feminista, que reclama acabar amb la violèn?cia de gènere i que s'avergonyeix de formar part de la mateixa societat que és capaç de depreciar una dona, de justificar o excusar la violació d'una jove per la seva vestimenta o de fer-la sentir insegura anant tota so?la pel carrer. Sóc la primera a lluitar per la igualtat, però el concepte feminista se'ns està anant de les mans. Hem arribat a un punt on la barrera que separa el que és just del que és excessiu ja no existeix.

Com a resident de Girona i futura periodista he de dir que em sembla excessiu el tracte que els cartells del circ Raluy estan rebent per part de la nostra alcaldessa. De passar de ser un gène?re inferior amb el que es comercialitzava, hem passat a veure sexisme a tot arreu. Cada persona, independentment de si és home o dona, té dret a vestir com vulgui i no per això incitar res. I més si estem parlant d'un cartell de circ, on la vestimenta que s'utilitza no és més que un plus del seu espec?ta?cle. Exigim igualtat, però després som els primers a treure coses de lloc i adjudicar diferències a llocs on no n'hi ha.

I el que encara em sembla més vergo?nyós, com a exa?lumna de Les Alzines que sóc, és que aquest comportament es relacioni directament amb escoles com aquesta, tal i com ha afirmat un redactor d'aquesta casa. És cert que és una escola d'ideals conservadors, però no per anar a Les Alzines has de voler que la gent vesteixi ample i ser una «tancada de ment» que veu els cartells del circ com una ofensa a la dona. Em sembla totalment una falta de professionalitat relacionar una cosa amb l'altra.

Igual que es critica el tracte excessiu que està rebent el sexisme actualment, també s'hauria de criticar que a dia d'avui encara se segueixi jutjant per prejudicis.

Al Sr. Iceta

Juan Carlos Alonso Anglada. Flaçà.

Suposo que a hores d'ara ja li deu haver quedat clar que no hi pot haver cap mena de referèndum pactat, ni tan sols un millor finançament, ni cap mena d'encaix de Catalunya dins Espanya que no sigui l'actual o més restrictiu si cal amb el PP ni amb els seus companys de partit de la resta de l'Estat espanyol, tret, potser, dels bascos i dels balears.

Temps enrere els socialistes extremenys i andalusos ja havien deixat clar per què volien els catalans: només volen els calers i mantenir l'statu quo.

«Yo no quiero a los extremeños o a los catalanes, quiero a la gente, y necesitamos a Catalunya para hacer un proyecto de igual?dad en mi país, porque Catalunya tiene una renta más alta que el resto» va dir Juan Carlos Rodríguez Ibarra, expresident extremeny.

«Cuando los andaluces paguen sus préstamos, sus hipotecas en La Caixa, que es la primera entidad financiera en Andalucía, sus intereses van a ir a Catalunya y a cotizar en esa hacienda catalana» comentava Susana Díaz.

I ara, a sobre, traint el seu propi programa electoral, permetran al PP seguir governant quatre anys més, cosa que significa quatre anys més de menystenir i no escoltar el poble català.

Ara és el millor moment per fer notar les sigles Socialista i Català que llueix el seu partit. Apunti's a la Independència. Al nou País li farà falta un espai socialista, català no espanyol, que ara està vacant.

Tots hi guanyarem, no en tingui cap dubte.

Domund 2016

M. Àngels Pagès. ventalló.

Diumenge 23 d'octubre, dia de les Missions o com és més conegut dia del Domund, enguany s'ha celebrat amb un lema ben significatiu: «Surt de la teva terra». Creients i no creients, tots estàvem convidats a participar-hi, bé a través de la pregària o contribuint amb el nostre donatiu. Com no havia passat mai, el pregó d'inici de la campanya es va fer aquí a Catalunya, dins el marc majestuós del temple de la Sagrada Família i com a pregonera una persona ben coneguda, ni més ni menys que la Pilar Rahola. Un pregó que m'ha arribat al cor. De ben segur que ens implicarà molt més a col·laborar i a agrair als nostres missioners i als d'arreu del món la meravellosa tasca que estan fent.

Gràcies, Pilar, per expressar públicament que encara que no siguis creient creus en aquestes persones extraordinàries que, gràcies a la seva fe, dediquen la seva vida al proïsme, que admires la seva labor encara que no tinguis un diàleg fluid amb Déu, i per considerar que el llegat missioner és un grandiós acte d'Amor...

Estic d'acord amb tu que surten de la seva terra per anar a la terra de tots, que són un autèntic exercit de pau, un raig de llum en la foscor. M'afegeixo també a la teva salutació de cloenda. Gràcies missioners per la vostra entrega, gràcies pel vostre servei, mil gràcies per creure en un Déu de llum que ens il·lumina a tots.