Cartes

Narcís Cadena i Masó. girona.

Quan les caixes s'expandien ja corria el rumor que «els bancs es volien quedar les caixes». En pocs anys els governs alternatius espanyols, amb la tècnica del «deixar fer i deixar passar» i altres actuacions, es carregarien una part del sistema financer que havia costat molts anys de construir-se. Era un sistema diversificat, fet que comportava avantatges al servei dels clients. Existia la gran banca global i les caixes -més informatitzades i amb més caixers automàtics. Els governs de torn espanyols actuaven d'una manera liberal? En alguns ca?sos sí i en altres, no. Quasi sempre afavoreixen uns quants privilegiats en detriment de la majoria de ciutadans; algun exemple: plataforma Castor -qui va signar el contracte no es va llegir totes les clàu?sules-; es rescataren bancs i alguna caixa, com Catalunya, la malvendrien a BBVA -quin regal! «Spain is diferent»: alguns empresaris no assumeixen cap risc perquè si inverteixen i perden els indem?nitzaran. Ja ho pagarà l'Estat o sigui tots nosaltres. «Typical Spanish Show»: «tenim el millor sistema bancari del món», per això el Banc d'Espanya ho supervisava tot de manera acurada i amb subtilesa. Més o menys com la CNMV, vigilant la sortida a borsa de les accions inflades de Bankia. Es refiaren d'un senyor que, per passar el «Ra?to», feia filigranes i jugava amb els ba?lanços de l'entitat. En època de cri?si, les caixes alemanyes concedien crèdit a les pimes i aquestes crea?ven llocs de treball, fins al punt que a l'any 2008 l'atur no passava del 5%. A les comarques gironines es troba a faltar Caixa Girona. Tenia més nòmines domiciliades que la CPVA, compartien clients i empreses per meitats... En l'aniversari de l'absorció diem: No als mono?polis. Bones Fires de Sant Narcís!

Plat a Plat es jubila!

Albert Presas. girona.

Demà diumenge 30 d'octubre serà l'últim dia que la botiga de menjars per emportar Plat a Plat de Santa Eugènia de Ter obrirà les se?ves portes.

Hem dedicat tota una vida a cuinar per als nostres clients i amics. Durant els últims 13 anys al Plat a Plat, els quals han suposat el final d'una etapa molt important. Ens jubilem! Així doncs, volem agrair el suport i la fidelitat de tothom que ha fet possible aquesta aventura. Fins aviat!

Doble judici

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque.

Torroella de Montgrí.

A Girona hi hagut recentment una polèmica al voltant d'un cartell de propaganda del Circ Raluy perquè se l'ha considerat sexista. Fins i tot des de l'alcaldia se'ls ha demanat de despenjar-lo i, per tant, de deixar-lo d'exhibir. Les patinadores i germanes Niedziela i Emily Raluy que surten al cartell diuen que vesteixen així per fer les seves acrobàcies i que entenen del tot normal aparèixer així amb la vestimenta de treball al cartell. Fora de consideracions, he de dir que cada vegada que he anat a una actuació d'aquest circ m'ha semblat tot molt familiar i del tot apte per a un públic infantil.

Però si de veritat la societat es preocupés per l'ús de la imatge de la dona dins de la publicitat hi tindrien moltes ocasions per demanar que es canviessin continguts amb molt més contingut sexista que no pas el suposadament mostrat en aquest cartell. Però és més fàcil d'exigir-ho a una companyia petita que no pas a una gran marca internacional d'aquestes que a diari ens envaeixen amb milers d'imatges del tot sexistes. I no només és la publicitat la qui mostra aquest tipus d'imatge impròpia del segle XXI; només cal fer un repàs somer per tot el seguit de tantes sèries i programes televisius que els nostres joves segueixen i desgraciadament tant contribueixen al manteniment o al retorn d'actituds i formes de pensar en tot negadores de la dignitat de les dones.

Un col·lectiu invisible: les persones sense llar

RAquel Rico Marín. girona.

Sóc una universitària de 37 anys que fa les pràctiques del grau d'educació social a una entitat que treballa amb persones sense sostre a la ciutat de Girona. Cada dimecres ens asseiem a esmorzar junts, els professionals i les persones sense llar, per parlar de les seves situa??cions, pensar en solucions i pro?curar, sobretot, que no tirin la to?vallola. Tinc la sensació que és un col·lectiu invisible, el conjunt de la societat no té ni idea de la realitat que viuen i us en faríeu creus dels llocs on han dormit i en quines condicions. El patiment que els ge?nera la seva situació és difícil de portar, les seves autoestimes queden afectades i entenc perfectament que els costi confiar en el siste?ma, un sistema que els ha expul?sat.

Només són persones que van tenir un entrebanc a les seves vides, com ens podria passar a qualsevol de nosaltres. Són amables, educats, gent de paraula que espe?ren i esperen pacients la seva oportunitat per sortir-se'n i només demanen una feina. Ells i elles són els primers que ens diuen que amb tiquets per a menjadors socials o constar a interminables llistes d'espera per a rebre alguna de les escasses ajudes que existeixen, només posem pedaços. Tenen tota la raó, però els professionals no es poden treure un lloc de feina de la màniga, prou que fan amb els pocs recursos que tenen i la implicació personal.

Si les persones sense llar us expliquessin les seves històries, si coneguéssiu les seves habilitats, no dubtaríeu a ajudar-los. Us dema?no que hi penseu, que reflexio?neu, que no us enganyin els estereo?tips i, si teniu la possibilitat, doneu-los una oportunitat, contacteu amb entitats, valdrà la pena, de veritat.