Un dels fets més greus que li pot passar a una organització, sigui del tipus que sigui, és que hi hagi algú al capdemunt que tingui poca feina. Si, a més, aquesta organització és un partit polític, el desastre pot ser monumental. Això és el que li ha passat a Convergència els últims temps. La CUP es va carregar Artur Mas de la primera línia i va quedar arraconat al partit, sense la pressió de la gestió del govern, ni dels mitjans, ni de les agendes presidencials. Mas es va centrar en el partit i el procés. O això ens van dir. De la tasca de l'expresident en el procés no n'hem sabut gaire res. Del que ha fet al partit n'hem tingut algunes pistes i cap d'elles gaire positives. CDC s'ha convertit en PDECat i en el camí no només s'han perdut unes sigles històriques, sinó que també s'ha baixat la massa militant i en conseqüència els ingressos que això suposava. Artur Mas tampoc ha aconseguit col·locar al davant els de la seva corda i ha fet el ridícul per arribar a tenir un nom. El més curiós és que en el fons només era una operació de maquillatge per allunyar el fantasma de la corrupció. Doncs ni això, perquè l'antiga CDC i tot allò negatiu que arrossegava seguirà associat al PDECat.
