Les dones i l'instint

Molts tòpics s´han escrit sobre com les dones tendeixen a realitzar el seu procés d´elecció de parella. Factors com els diners, per allò de la seguretat que proporcionen, no s´escapen a ser tòpics sobre els quals es fa aquesta frívola valoració. En realitat, la ciència aporta més llum sobre la qüestió que tots aquests estereotips, i indiquen altres dades més reveladores.

La predilecció de les femelles pels mascles es troba predeterminada genèticament en totes les espècies animals, fins i tot en els éssers humans. Així, la femella del gall dindi sent més atracció pels mascles que tenen la cua més gran, acolorida i brillant. Entre els crancs, importa la grandària, l´altura, i l´ostentació de fortalesa física que pugui fer amb les pinces. En certa classe de peixos i altres animals s´ha observat, sota rigoroses condicions experimentals, que si per alguna raó, a l´hora d´aparellar-se, una femella s´inclina per un mascle de segona o tercera categoria quant a atractiu físic, és molt més probable que altres femelles facin la mateixa elecció, encara que l´oferta sigui més àmplia i altres mascles de millor categoria es mostrin en exhibició i amb disponibilitat.

En el cas dels éssers humans, és important el físic de l´home: les dones de totes les cultures, ho acceptin conscientment o no, els prefereixen més alts que elles; d´esquena, front i mandíbula ampla, cintura estreta, cul ferm i cames atlètiques. Els herois del còmic, com Batman o Superman, representen molt bé el conjunt de característiques físiques en les quals paren esment les dones quan es fixen en un home.

Però la cosa no acaba aquí; el festeig sembla ser una mica més complex. Les dones també paren esment a indicadors indirectes, com mantenir una actitud positiva, aspectes culturals, la professió, l´estil per vestir o que tinguin les sabates ben llustrades.

Les dones segueixen el seu instint, per descomptat, a l´hora de formar família, però tot sembla indicar que també es fixen en el que fan altres dones i moltes vegades acaben per imitar-les. És com si pensessin «bé, aquest home em sembla poc atractiu, però si ella l´ha triat, és perquè alguna cosa bona ha de tenir». Com el cantant famós que s´envolta de dones guapes que juguen el rol de seduïdes pel famós en qüestió i crea la il·lusió entre les fèmines que es troben davant del mascle més mascle de tots.

La definició de la situació anterior té a veure amb el que en psicologia s´anomena contagi social. Si un petit grup de dones se sent atreta per un home en particular, sembla probable que les altres les imitin. Ara bé, és un mecanisme inconscient o conscient? Cal preguntar-se si quan una dona tria un home guiant-se per la preferència d´una altra, ho fa perquè comença a veure l´home seleccionat com més atractiu del que en realitat és, o per contra, la seva percepció es manté immutable, però decideix seguir endavant de totes maneres confiant en les possibles raons de qui l´ha mirat amb bons ulls primer?

Per esbrinar-ho, es pot usar l´experiment que porta per nom «Efecte gigoló», però amb una variant. El protocol és el que segueix. Es pren una mostra de 120 dones d´edat compresa entre els 20 i els 65 anys i es divideix a l´atzar en dos grups de 60 persones cadascun. A les participants del primer grup se´ls mostra en forma individual una foto en color d´un home posant en primer pla de la cintura cap amunt. El subjecte, d´uns 35 anys, llueix una camisa blanca i mostra una expressió neutra en el rostre. A aquesta condició de l´experiment se la denomina «neutre».

A les participants del segon grup se´ls presenta, d´igual forma, una foto del mateix home, en condicions contextuals i escenogràfiques idèntiques a les de la imatge anterior, però amb una diferència: es mostra acompanyat per una dona que l´observava amb certa dosi d´enamorament i admiració en la seva mirada. A aquesta nova condició se la denomina «aprenentatge social». El sentit que la dona transmetia amb la seva actitud era clarament que li pertanyia, com si estigués dient: «Aquest home és meu, jo el vaig veure primer!».

Factors com l´edat de les dones de tots dos grups, així com el seu nivell educatiu, van ser degudament controlats gràcies a les característiques del disseny experimental escollit. Una vegada que les dones tenien a les seves mans la foto que els corresponia, i havent-la observat detingudament, se´ls formulaven tres preguntes consecutives:

- En quin grau considera atractiu aquest home?

- Si no existissin impediments morals, religiosos, de fidelitat a una parella estable actual, o diferència d´edat, estaria disposada a tenir una cita amb ell?

- Si no existissin impediments morals, religiosos, de fidelitat a una parella estable actual, o diferència d´edat, tindria relacions sexuals amb ell?

La primera pregunta apuntava a determinar el grau d´atractiu físic que les dones atorgaven a l´home de la foto. Les següents dues preguntes procuraven esbrinar en quin grau estarien disposades a arribar amb l´home en qüestió en un sentit romàntic.

Les dades obtingudes de la comparació dels dos grups permeten indicar conclusions prou importants. En primer lloc, no s´aprecien diferències significatives en el nivell d´atractiu físic que les dones de tots dos grups li atribuïen a l´home. En mitjana, va rebre una puntuació que oscil·lava entre els 4,70 i els 5,55 punts en l´escala de bellesa masculina; de la qual cosa es desprèn clarament que la sola valoració positiva d´una fèmina seduïda no fa més bell a ningú. Les dones de les dues condicions tenien plena consciència del que es trobava davant dels seus ulls i sembla que tenien criteri propi per valorar la qüestió relativa a l´atractiu físic de la persona, sense deixar-se influir per paràmetres subtils vinculats a l´aprenentatge social «involuntari per observació vicària».

Malgrat això, les participants del segon grup es mostraven més predisposades a tenir una cita amb ell, encara que la cautela augmentava a l´hora de decidir si farien també el següent pas, i hi tindrien relacions sexuals. Per tant, la variable que més es veia afavorida en pro a un aprenentatge social vicari que les fèmines realitzin, tenia a veure amb l´increment de l´interès que el grup de dones pot notar en donar peu a iniciar una relació cordial de coneixença amb un home que poden trobar interessant a través dels mecanismes subtils de l´aprenentatge social.

Sembla que sigui lícit dir que les altres opcions (trobar-lo atractiu o tenir interès a mantenir relacions sexuals) es trobaven en suspens, supeditades tal vegada al que ocorregués o com es comportés l´home durant aquesta primera cita. Era com si les dones que haguessin vist l´home prèviament triat per una altra dona, estiguessin disposades a donar-li una oportunitat solament per aquestfet, reservant-se el dret d´acceptar o no un grau més alt d´intimitat per a una segona instància (aquí és on entraria a formar part de la decisió el seu propi criteri personal).

Com a conclusió, es pot indicar que les dones també paren esment a l´elecció que fan altres dones i actuen per imitació, encara que arribat el moment de la veritat, confien més en el seu propi criteri abans que el criteri aliè, i s´orienten i prenen una decisió d´acord amb la seva pròpia experiència, en funció de la vivència personal i la valoració de primera mà que fan del potencial candidat.