Junqueras es declara confessor de laments i queixes de socialistes històrics: el Comitè Federal del PSOE decideix abstenir-se a la investidura de Rajoy i li fan saber el seu malestar. Ho publica a les xarxes. El més possible, doncs, és que ningú li digués res ni ell escrigués el missatge, sinó algun becari destinat a aquesta feina. Un joc oportunista i força miserable. És certa, però, la desorientació, malestar i tristesa de molts afiliats, històrics o no, que li queden al socialisme. Potser avui el PSC ja els ha animat, però permetre per passiva que governi el partit de la corrupció espanyola, la dreta neoliberal que fomenta la desigualtat i és despietada amb els més vulnerables, la que ha perseguit Catalunya i el seu Estatut, no deixa indiferent a qui és sensible.
No és de lamentar, doncs, el capteniment dels socialistes: No sembla, però, que el compateixin, quan els toca, els afiliats d'ERC i de la CUP. El PSOE ha permès el govern de la dreta espanyola, però a Catalunya ERC sostingué primer, s'ajuntà després i governa ara amb el partit de la dreta corrupta catalana, el de Jordi Pujol, el del cas Palau -si Correa digué que al PP hi havia molts Correas, pocs dubtes hi ha que a CDC hi havia molts Millets - i molts vestigis del 3% que el suport donat per ERC a CDC, per mantenir-la al govern, ha ajudat a tapar-los, a silenciar-los. Mas es vantava de ser més neoliberal que els de Madrid, d'anar-los per davant retallant... Els de CDC canvien de nom, de principis i si cal d'ideologia per continuar arrapats al poder. Sostinguts i aliats amb ERC i amb el suport indispensable de la CUP (que votarà també els pressupostos). Ho fan per Catalunya, diuen satisfets. El PSOE proclama que s'absté per Espanya. Vides paral·leles, les dels patriotes.
Pobres pàtries! Es fa servir tant en va el seu nom com el de Déu.
