El curiós incident del gos a mitjanit... tots al Poliorama!
YLENIA CASTRO i la classe de primer de batxillerat-C de l´INS ABAT OLIBA ripoll
Els alumnes de primer de Batxillerat de l´institut Abat Oliba de Ripoll, acompanyats d´alguns dels nostres professors, vam anar al teatre Poliorama de Barcelona el passat 16 de novembre. Pensàvem que seria una sortida escolar més...
Un cop vam trepitjar el teatre, vam asseure els nostres culs inquiets a platea i, després de fer-se un silenci aclaparador, la funció va començar. Llums i acció.
Les nostres expectatives eren francament baixes, però van anar creixent a mesura que el personatge protagonista i l´argument de l´actuació ens deixava bocabadats. A mesura que avançava la trama, podíem percebre de primera mà la subtilesa, la credibilitat i l´èmfasi que donaven els actors als seus personatges. La passió per la seva feina quedava clara en un període de dues hores i mitja que se´ns va fer realment curt. Els nostres ulls no paraven quiets davant de l´actuació, de qualsevol detall.
Ho vius! La intriga i el canvi d´escena, dinàmic i original, no deixava de meravellar-nos en cap moment. El que semblava una sortida escolar més va resultar ser una experiència magnífica que tardarem molt temps a oblidar.
Ens faria molta il·lusió que ens publiquéssiu aquesta carta i encara més si algun dels actors/director de l´obra la llegissin i sabessin que, a Ripoll, hi ha uns alumnes que han tornat a casa seva impressionats per l´espectacle que ens han ofert.
I tu... t´ho perdràs? Encara hi ets a temps!
Accidents
a la GI-555
Gabriel Julian Bellido AssociaciÓ de veïns de Can Fornaca. riudarenes
Carta adreçada a tots els càrrecs electes en àmbit nacional, provincial, comarcal i municipal pel seu interès i pel bé dels ciutadans.
Cada veiem camions que han sortit de la carretera, veïns accidentats, històries de com una persona pròxima ha perdut un fill o un familiar. Llavors, pensem: «Això no durarà per sempre». Però la realitat és una altra, dia rere dia, torna ha succeir el mateix.
La comarca de la Selva es troba a Girona, és l´anomenada comarca de l´aigua, cada dia algú en parla per algun mitjà de comunicació, per esmentar una foto dels Estanys de Sils, o parlar d´Hostalric. Els caps de setmana és ben plena d´«urbanites» que vénen a gaudir del seus encants, però després ningú pensa més en nosaltres.
La carretera Gi-555 travessa Hostalric, Massanes, Riudarenes, dóna accés a Santa Coloma de Farners i Sils, arribant fins a la flamant N-II.
La coneixeu? Segurament no, us explicaré què és: és una carretera plena de revolts, sense voral, sense visibilitat en molts trams, comunica cinc poblacions, més totes les urbanitzacions... amb quinze quilòmetres de camions, tractors i trànsit, molt de trànsit, sense enllumenat i sense ulls de gat per indicar les zones perilloses...
Aquesta és la via que tenim tots els veïns per anar a treballar cada dia... i cada dia hi veiem algun accident, avui mateix dos, no perquè sigui un dia plujós, sinó perquè no hi havia voral i no tenim espai per apartar-nos si passa un dels molts camions que hi circulen.
Què hauria passat si l´accident fos amb un dels autobusos que porta els nens a col·legi?, que hauríem sortit a les notícies. La nostra pregunta és si això és necessari...
Per això, si aquesta carta serveix perquè poseu la mirada en aquella carretera de la Selva interior, en una miserable via que va des de la ciutat medieval d´Hostalric, passant pel petit municipi de Massanes, arribant a Riudarenes a Sils... penseu, que allà, hi ha una carretera, una carretera que esta plena de revolts verinosos, sense vorals amb centenars de camions, plena de fauna autòctona que no podem esquivar... perquè no tenim espai ni per poder evitar un accident amb un camió que no té espai per agafar els revolts...
La resposta la teniu vosaltres.
La Babel de les Arts
Jordi Pausas PARÍS
La Conselleria de Cultura de la Generalitat ha tret el Museu Municipal de Tossa de Mar del Registre de Museus de Catalunya, per una resolució del conseller Santi Vila. Segons van explicar, tant el regidor com la directora del Museu Municipal de Tossa, Rosa Sureda, el principal problema és la manca d´accessibilitat, que, admeten, fa impossible la visita a una persona en cadira de rodes.
El museu està situat a l´antiga Casa Falguera (segle XIV), un edifici molt destacat però amb moltes escales. Però el problema de les escales també el té el concorregut Saló del Tinell, situat a la plaça del Rei a Barcelona, on cada any s´hi fan importants exposicions i concerts...
Tossa de Mar, que va ser exalçada en un famós article publicat l´any 1934 a la revista Art pel pintor i crític d´art Rafael Benet com «La Babel de les Arts», bressolà la creació del Museu de Tossa (1935) on es recull una important col·lecció d´art català de finals del segle XIX i inicis del XX, i també obra dels artistes nacionals i estrangers que freqüentaren Tossa als anys trenta del s. XX. Cal destacar d´aquesta època el quadre El Violinista Celeste del pintor Marc Chagall.
És per tot això que el Museu de Tossa ha de ser protegit sense excuses de mal pagador per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya...
