En aquesta vida hi ha coses volgudes, coses possibles i coses probables. I per desgràcia, les tres condicions juntes no es donen tan sovint com voldríem. No pateixin, no els parlaré de la independència (volguda per molts, de possibilitat discutida i probabilitat qüestionada), sinó de la loteria, ara que s'acosta la rifa de Nadal.

Que et toqui la grossa de Nadal (o la de Cap d'Any, que promou la Generalitat) entra en el capítol de les coses que volem que ens passin. En altre cas no es vendria la quantitat de dècims i participacions que escuren les nostres carteres de vint en vint euros. Posats a fer, ja que tens participacions, t'agradaria que alguna fos del número premiat. Aquest és l'apartat de les coses volgudes. És possible? No impossible. El teu número és al bombo que el dia 22 girarà i girarà amb aquell soroll característic, i per tant, existeix la possibilitat que sigui el que caigui al mateix temps que de l'altre bombo, el dels premis, cau la boleta amb la xifra megamultimilionària. És probable? No gaire. És més improbable que probable, perquè al bombo dels números n'hi ha cent mil. Si només tens dècims o participacions d'un sol número, tens una probabilitat que et toqui per cada 99.999 probabilitats que no et toqui. Si jugues deu números, ja només és una probabilitat de sort per cada 9.999 de dissort. Per tenir un 50% de probabilitats hauries de comprar participacions de 50.000 números diferents. I això que la rifa de Nadal és de les més fàcils d'encertar. Les probabilitats que et toqui la Primitiva és d'una per cada 14 milions. I «la grossa de la Primitiva» encara és més difícil: una probabilitat per cada 140 milions. Això sí: qui l'encerta s'endú una pasta d'aquelles que fan girar els ulls dins les seves òrbites.

Per la ràdio una veu enjogassada no para de dir-me que jugui a una cosa d'aquestes: la Primitiva, o la BonoLoto, o els EuroMilions... Primer m'encigala amb els avantatges de ser milionari i després em proposa jugar amb aquest argument: «et pot tocar a tu». Sí, em pot tocar, perquè no és impossible que em toqui en el cas que jugui. També em pot devorar un cocodril, o em pot caure un piano al cap. I totes dues coses tenen més probabilitats aritmètiques que encertar una sèrie de xifres amb 140 milions de combinacions.

Ho vull, no és impossible, però és tan improbable que... Però, i si toca i jo sóc l'unic que no té participacions?