L'últim en comunitat virtual són els demisexuals, persones que per establir una relació sexual necessiten tenir una relació afectiva. Molta gent va rebre una educació demisexual -encara que no es digués així- i en la vida va trobar excepcions que van confirmar la regla, tan tranquil·litzadora en l'edat fèrtil. Els demisexuals entren en una taxonomia de la sexualitat que no deixa de créixer ni exclou ningú. Ja tenen bandera, que ho sàpiguen els ajuntaments de Podem, tan donats a convertir el balcó en tendal.
Aquesta taxonomia creixent augmenta la confusió dels aprensius sexuals, persones que se senten una mica concernides per tot perquè, desperts o adormits, en acció o en desig han estat, en algun moment, monògams o poliamors, o bisexuals o disconformes amb l'òrgan sexual de naixement. O perquè han passat una temporada asexual migranyosa. O viceversa a tot. I això sense al·legar addicció al sexe, com fan els penques.
Gràcies a les xarxes socials totes les preferències o inclinacions sexuals troben sociabilitat, inclosos els anomenats asexuals, que, ningú sap per què, han decidit fer-se visibles en comptes de seguir a la seva bola i sense molestar ningú, com fins ara. La visibilitat s'ha tornat imperativa per a tothom excepte per als exhibicionistes, en els quals és imperiosa però il·legal si tenen penis i no es diuen Kardashian. Seria més útil que es visibilitzés gent que no necessita establir vincle emocional per tenir relacions sexuals perquè, quan es veiessin, podrien copular sense perdre temps en cafès o que els sàdics es visibilitzessin davant els masoquistes i a l'inrevés. Però es fan visibles els demisexuals que van a les xarxes socials -on les relacions són superficials i enganyoses- a declarar que necessiten relacions afectives profundes i veritables per aconseguir una relació sexual.
