Durant la nit de Nadal del 1997, Thomas Wilson, un jove lladregot de Lexington, estat de Kentucky, havia planejat fer una ronda d´extraccions per un dels barris acomodats de la ciutat, bàsicament a les llars que s´havien quedat buides a causa de les vacances nadalenques. Com cada any, joies i calerons eren els seus objectius, coses senzilles de transportar en una simple saca. Passades les tres de la matinada, justament quan revisava el dormitori dels O´Sullivan, un matrimoni irlandès propietari d´una coneguda constructora, va sentir una fressa a la planta baixa. Wilson es va acostar a la porta de la cambra i va treure el cap per certificar que una llum provinent del saló il·luminava lleument les escales. La curiositat va apoderar-se d´ell quan un so de cadenes va retrunyir amb estrèpit, fet pel qual es va armar amb un canelobre de plata que tenia dins la saca, i que havia sostret als Johnson, i es va dirigir escales avall.

La llar de foc estava encesa i als peus de l´arbre de Nadal, perfectament decorat i il·luminat, hi havia un gran sac lligat amb cadenes. El moble bar estava obert amb algunes ampolles tombades mentre a la tele, ara engegada, els Gremlins cantaven una nadala. De sobte, un petit esbufec el va deixar totalment garratibat; ajagut rere seu, sobre el sofà, restava adormissat un ésser demoníac, espantós, tot ell recobert de prominent pèl fosc, amb dues grans banyes al cap, una llarga llengua vermella que penjava somorta de la boca i uns robustos peus de faune. Sobre el pit, una ampolla quasi buida de whisky Bushmills. No se´n sabia a venir i es va quedar uns segons allà, palplantat, sense saber què fer.

Finalment, mogut per la cobdícia, va deslligar les cadenes del sac amb suma delicadesa per descobrir atònit el que hi havia dins: un grapat de nens lligats i emmordassats amb cordes que semblaven teixides en or. I llavors va entendre que aquella abominació que dormia la mona sobre el sofà dels O´Sullivan era el Krampus, la nèmesi del Pare Noel, un ésser llegendari que durant la nit de Nadal s´endú els nens que s´han portat malament la resta de l´any. Segurament havia acabat la seva feina i s´havia permès el luxe de celebrar-ho tot glopejant aquell excel·lent nèctar irlandès. Tot i importar-li el més mínim els nens, i encara menys el Nadal, en Wilson no concebia deixar tot aquell or dins el sac, i aprofitant que el Krampus seguia etílic, s´hi va ficar per deslligar-los, sense saber que el seu interior era de dimensions infinites i laberíntiques. I mai més se´n va saber, esclar.

Diu la llegenda que des de llavors, durant la nit de Nadal, el Krampus ja no només s´endú els nens que s´han portat malament la resta de l´any sinó també a tot aquell hipòcrita o interessat que, lluny de no creure en el Nadal, perverteix el seu esperit. Així doncs, si durant la nit del vint-i-cinc de desembre sentiu soroll de cadenes, és el Krampus que ha vingut a trobar-vos...