Cartes

angela ferrer mató girona

n Ara que és temps de desitjos,per començar un nou any i/o per la vinguda dels Mags, voldria fer una petició ben especial: El president espanyol necessita amb urgència un bon diccionari, en castellà, és clar, ja que és l´única llengua que entén i encara sense aprofundir-hi massa. Ha de buscar què vol dir exactament «dialogar», ja que sembla que la definició se l´ha feta ell. M´explico, per a ell, dialogar és parlar ell i només ell, és imposar el que creu que és la veritat absoluta, que a més no existeix. Pensa que dialogar equival a imposar una única opinió, la seva, és clar. D´això no se´n diu diàleg, sinó monòleg -Ai aquesta cultureta literària-! I és clar sempre estem en un atzucac perquè l´interlocutor no compta per a res. Ell parla i parla (normalment repetint-se), no escolta i ni tan sols deixa obrir la boca al segon dialogant. I si l´obre ja la hi tanca ràpidament per allò de la seva superioritat. Veieu com cal que tingui un bon diccionari, busqui el mot, apliqui la definició i llavors sí, podrà parlar de diàleg. Fins ara, res de res. I si cada català n´hi enviés un amb el mot subratllat? Quin allau al Palau, seria divertit i tot. Eh que sí?

Diàleg de sords

jordi pausas parís

n Una vuitantena de representants de partits polítics, entitats econòmiques, sindicals, socials i institucionals han acordat posar en marxa el Pacte Nacional per al Referèndum, l´espai que ha de ser l´impuls definitiu per a la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya el mes de setembre vinent. Un espai que va tornar a demostrar que la celebració d´una consulta, l´exercici del dret a decidir, té un suport amplíssim en la societat civil catalana, xifrat en un 80% en les darreres eleccions.

Però mentrestant, el Tribunal Constitucional d´Espanya (TC) ens fa escoltar la tonada del nyigo-nyigo, anul·lant les ponències conjuntes de les tres lleis de desconnexió impulsades per la Mesa del Parlament de Catalu­nya i tota la tramitació derivada d´aquests treballs. Però no perquè hagi entrat en el fons i les consideri inconstitucionals, sinó pel tràmit utilitzat, en què era imprescindible el consens de tots els grups que componen l´òrgan de govern de la Cambra,ja que dos d´ells, -Ciutadans i el PSC-, s´hi van oposar i es van negar a participar-hi, «ja que entenien que estaven encaminades a dissenyar la desconnexió amb la resta d´Espanya i, per tant, eren inconstitucionals». Espanya -que va perdre totes les colònies del seu immens imperi, ai!- no es resigna a perdre la Catalunya que va ser sotmesa i integrada a la «sacrosanta unitat d´Espanya» per la força de les armes. És per això que en comptes de «negociar» -com seria el més lògic- ens proposen «dialogar». Però el diàleg proposat és un diàleg de sords...

Òpera Samfaina

eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

n He tingut ocasió de visitar l´Òpera Samfaina. De moment he gaudit de la part visual i encara no de la gastronòmica que es tota feta amb productes de qualitat i per cuiners de renom com són el germans Roca. Es troba a la part de sota del Gran Teatre del Liceu. L´espai està dissenyat per l´artista Franc Aleu, que compta amb el Premi Nacional de Cultura en audiovisual.

L´Òpera Samfaina comença amb la Vermuteria, on tant la ­barra com els tamborets i les lleixes recorden les formes de la natura. A continuació hi ha un passadís amb diorames que expliquen la cultura gastronòmica a partir de decorats treballats artesanalment i amb l´afegit de llums i sons. Més endavant hi ha altres llocs diferenciats, entre els quals un on es pot veure com es menja sobre taules amb pantalles digitals. En la visita guiada ens van explicar que a mesura que porten els plats les imatges hi van canviant i tot està hi relacionat.

És una nova forma de decoració, en què hi ha tant artesania com art, on el treball manual és important, però també el disseny en tant que concepte i valor per ell mateix. Hi destacaria la decoració del final, on hi ha tota una paret integrada de capgrossos i on un d´ells es fusiona amb la figura del caganer que dóna un bombó creat per Jordi Roca.