Ens passem bona part de la vida intentant fer coses diferents per no caure en la rutina i, sobretot, per evitar tenir la sensació d´haver perdut el temps. El dia de la Marmota, el 2 de febrer, és la quintaessència de la repetició d´un fet any rere any. Ho sap prou Bill Murray, el protagonista del film Atrapat en el temps. Amb aquesta metàfora divertida de la rutina present a les nostres vides comencem a acceptar la idea de reviure els mateixos fets diàriament. Al film, per la tradició es pronostica el temps del que resta d´hivern fixant-se si la marmota veu la seva pròpia ombra, i les nostres rutines són necessàries per aconseguir un nivell de tranquil·litat i predictibilitat sobre els esdeveniments del nostre entorn. Ens permeten les tasques que hem de fer cada dia gairebé de forma automàtica, amb un cost energètic mínim, ben diferent de quan hem d´actuar en un fet memorable. L´objectiu de la rutina, deia el filòsof Eilliam James, és «alliberar les nostres ments per dedicar-nos a activitats realment interessants. Com més detalls de la nostra vida diària puguem deixar en la fàcil custòdia de l´automatisme, més lliures deixarem les nostres ments per a la veritable tasca d´aquestes». Gràcies a la rutina evitem deixar per al dia següent les feines feixugues. Si cada matí anem al gimnàs o llegim de set a vuit, el cervell deixa de participar en aquesta presa de decisions. La rutina, però, té mala fama, en part merescuda. Avorreix i ofega, a més de ser responsable d´aquesta sensació que el temps passa cada cop més de pressa. Per això es requereix el matís a la dita popular «L´home és un animal de costums», però cal no oblidar que el costum mata l´home.
