Sobre l´incivismeDaniel Vivern Lladó girona
El Sr. Ramon Llorente, defensor del ciutadà a Girona, exposava en un article al DdG, el dia 6, que molts, «quan contemplem comportaments irregulars o incívics mirem cap a un altre costat».
No pas tots. Jo mateix he recriminat sovint conductes d´aquestes, i la majoria de vegades n´he tret insults per part del recriminat, i la constatació que la resta de gent em mira com si jo fos d´un altre planeta. Això, si no és que tothom dissimula com si no hagués vist res. La gent està acollonida, i amb raó. I jo sé que algun dia rebré alguna cosa més seriosa que un insult, però em pot més el sentit de la justícia.
La setmana passada, un delinqüent violent, emmascarat i armat amb un ganivet i amb antecedents nombrosos, va ser detingut a Sant Narcís i l´endemà passat ja tornava a «exercir» a Can Gibert del Pla. Si la justícia actua amb tanta lenitat amb els delinqüents professionals, què s´imagina que els passa als simples incívics? Res. I cada dia se senten més impunes.
Als ciutadans no se´ns pot demanar més si les lleis no ens emparen i si s´entorpeix la feina policial amb protocols i burocràcies absurdes. És un cas més de posar la llei per sobre de la voluntat popular, que si pogués parlar sense por de ser políticament incorrecte seria força més contundent i expeditiva amb l´incivisme.
Europa davant l´amenaça TrumpJesús Domingo Martínez gironA
Davant l´amenaça Trump contra Europa, que no ha fet més que començar, Europa necessita treballar amb criteris comuns, donar mostres de la fortalesa que suposa la Unió Europea i no perdre de vista les eleccions franceses. Trump ha llançat el guant. Europa necessita mà de ferro en guant de seda per respondre a l´envit.
Per què truques, Teresa, si ja saps el resultat fa diesCarles Mallart GIRONA
Llegíem que l´antiga Convergència, actual PDeCAT va retre un homenatge a la Sra. Teresa Purroy, després de 27 anys al servei de la firmació.
Del 2001 al 2007 jo tenia un petit càrrec de CDC en un poble de les rodalies de Girona, tenia bastant contacte amb ella i realment la seva personalitat em va sorpendre ja el primer dia. Era (i és) una persona que «sabia estar», culta, intel·ligent, discreta, seriosa, informada, amb vocació de partit i territori, posseïdora d´importants secrets de la vida i miracles dels nostres polítics: econòmics, traïcions, faldilles, cadires, càrrecs... tant de la formació a la qual servia sàviament com de tot l´aspectre de partits de les nostres contrades.
Tenia una frase feta que repetia sempre «Barcelona m´ho demana» o «m´han trucat de Barcelona». No vaig aconseguir mai, al llarg de més de sis anys, que em tractés de tu, ella era així d´elegant en les formes. No m´estranya gens l´homenatge del qual ha estat objecte, ja que va comptar amb tota la plana major tant de Barcelona com d´aquí, malgrat que s´hi varen trobar a faltar alguns alts càrrecs del passat, coses de la política.
Un dia, en una votació autonòmica en la qual es feien uns recomptes de 100 urnes seleccionades de tot Catalunya, per tenir informació avançada, jo estava en una d´elles, em va trucar i no m´hi podia posar ja que estàvem recomptant encara. M´agafa el telèfon un càrrec intermedi del partit, vingut de fora i li contesta: Per què ens truques Teresa si ja saps el resultat fa dies. Vaig flipar. Ella no es va immutar, ja saps, Barcelona m´ho demana i ràpid.
Una persona excel·lent, gairebé irrepetible. Ai, si la Teresa mai escrigués un llibre? Saltarien guspires i més d´un, i més de deu, directes cap a casa.
La vaig saludar a l´entrada de casa seva, on jo anava per una gestió a l´edifici, no fa massa; tenia l´aspecte del primer dia.
La rebel·lió dels pagesosLluís Torner i Callicó GIRONA
La gent del sector primari ja fa temps que ho està passant malament, fer de pagès ja és prou dur per si mateix però cada vegada més, en lloc de millorar se´ls va posant més malament. Sembla que tot els va anant en contra, per un costat, la mateixa natura els gira un xic l´esquena, tan aviat no els plou com ho fa en excés, quan no toca, gelades, pedregades, a l´hora d´anar per collir; les plagues, l´excés de conills que se´ls mengen part de les collites, els senglars que els destrossen els conreus, les abelles velutines, que s´estan carregant, deixant-los eixorcs, els ruscos, cosa que perjudicarà la pol·linització dels arbres fruiters, etc. Tot això, ho pateixen més o menys malament, però són problemes inherents al camp, i tenen les seves assegurances. Però el problema més greu els ve donat per la manca de subvencions, i pels baixos preus que se´ls paga pels seus productes, per part de les grans superfícies distribuïdores, que els limiten els guanys, de tal manera que molts han de plegar, no se´n surten. I d´aquí ve la gran manifestació que ha tingut lloc, aquest darrer cap de setmana de gener.
Què fa l´Administració, tant la d´aquí, com l´europea, per posar-hi una solució plausible? A l´hora de complicar-los el tema administratiu sí que treuen normes, però en cal una que controli els preus, de forma que siguin justos tant per als productors i els distribuïdors, com per als consumidors finals, tothom hi guanyaria.
Els que ja tenim una edat, i hem tingut algun familiar o conegut pagès, hem vist com cada vegada ho anaven passant més malament, i la majoria varen haver d´acabar plegant. Els maldecaps i els lligams per la seva feina esdevenien inversament proporcionals als seus minsos guanys.
Per consegüent, tant de bo aquesta manifestació-tractorada de tot Catalunya hagi servit per trobar un desllorigador. Donem a la gent del nostre camp la importància i el crèdit que es mereix. El camp és vida, salvem-lo!
