Gràcies, escola Pericot i equip de monitors de menjador
Cati bonet i dani bosch girona
n El nostre fill, amb 4 anyets, aquest desembre va tenir un debut diabètic.
El primer moment de xoc, ingrés a urgències i directe a l´UCI. Com a pares se´ns va fer un món, molta informació, desconeixement, nervis, el que suposa tenir un fill tan petit en estat crític.
Durant aquest procés se´ns van plantejar molts dubtes, el dia a dia, l´escola, l´alimentació, els controls glicèmics, punxar insulina...
Quan vàrem anar a l´escola Pericot de Girona, on van els nostres fills, a exposar la nostra situació, ja havien activat els protocols, la seva tutora s´havia informat de tot el que suposa tenir un nen diabètic i ja havia organitzat els canvis d´hàbits en el seu dia a dia.
En aquests moments tan angoixants la predisposició i la voluntat d´ajudar-nos ens va donar, no només tranquil·litat, sinó un sentiment d´agraïment que no podem expressar amb paraules, un gràcies queda curt, i el convenciment que el nostre fill estaria molt ben atès.
Agraïm de tot cor a la seva tutora, a l´equip directiu de l´escola Pericot, als monitors de menjador, tot el suport rebut en aquests moments.
Soroll nocturn insuportable
Emili Torrente Riqué girona
n Les nits de dimecres a dissabte al passeig de Josep Canalejas i la plaça de Jaume Vicens i Vives, és a dir, la plaça on hi ha els jutjats i rodalies, es produeixen uns fets incívics que causen un malestar insuportable al veïnat. A partir que obren els locals d´oci d´aquesta zona assenyalada i fins força més tard de l´hora que tanquen, la seva clientela organitza un xivarri escandalós, amb trencadisses de gots incloses, vomitades, orins, crits, i baralles, que causa una situació insostenible.
Això fa que no es pugui dormir ni descansar, la qual cosa, com es pot suposar, és del tot inacceptable, perquè entenc que els drets particulars (no crec que molestar el veïnat sigui un dret) hagin de prevaler als drets de la comunitat a gaudir de tranquil·litat. Quan aviso la policia municipal, que ja em deuen conèixer de tant trucar-los, acudeixen al lloc i el soroll minva, però tan bon punt marxen la festa torna a començar, i tot i que entenc que no es pot tenir una patrulla policial a cada racó de la ciutat potser es podria organitzar una vigilància dissuasiva més acurada, o aplicar mesures coercitives per tal de posar solució a aquesta situació abans que es produeixi alguna conseqüència de la qual ens n´haguem de penedir tots plegats. Insto a qui se senti al·ludit, potser per formar part de la munió de persones que participen de la festa que descric que, si us plau, el veïnat té dret a descansar i a no viure una festa indesitjada i constant cada setmana, perquè que es pot gaudir de la nit sense molestar la resta de persones que no hi participen.
El monestir
de Sant Daniel
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
n Dissabte vaig anar a la visita del monestir de Sant Daniel. La guia ens va dir que a partir d´ara s´intentarà oferir-hi més visites guiades al públic. Permeten veure una gran part dels espais emblemàtics del monestir benedictí i conèixer la seva història de la qual la comtessa Ermessenda va ser una protagonista cabdal.
Està situat a la vall que duu el nom del sant, paratge privilegiat de la ciutat de Girona. L´any 2013 se´n va celebrar el mil·lenari. Fou als inicis un important lloc de peregrinació per tal de venerar les despulles de Sant Daniel. I mil anys després continua tenint activitat monàstica.
Poder visitar-lo és conèixer una mica més el nostre patrimoni. Les visites, igual que l´hostatgeria i altres activitats, són una font d´ingressos de cara a la conservació i millora de tot l´indret. La visita guiada permet, com no, veure l´església romànica on es troba el sepulcre de Sant Daniel i el claustre, entre altres espais.
La raó de la força o la força de la raó
ÀNGELA FERRER I MATÓ girona
n Estem vivint moments incerts. El Govern central fa servir la raó de la força i empra tots els mitjans per actuar sobre Catalunya. La raó de la força és una manera de sotmetre encara que no es tingui raó. Passa a les guerres i en els territoris on es mana sense democràcia. El que jo dic es fa així i aquí res a comentar. Calla i obeeix, si no tenim mitjans per aturar-te encara que tinguis raó. La força de la raó és diferent. Es dialoga, se suspesen els pros i els contres i entre tots i mitjançant el diàleg es pot arribar a un acord que satisfaci les parts dialogants. Sense diàleg no s´arriba a cap solució que pugui aportar beneficis per ambdues parts. Ara estem encallats perquè si no es parla, o sigui una de les parts fa el buit i de parlar res de res arribem a un diàleg de sords. Tots recordem que l´expresident Mas va enviar uns folis amb punts importants a tractar, però encara espera resposta i aquí va començar el profund distanciament entre l´Estat i Catalunya.
Ara s´han inventat un judici polític sobre un tema que ells mateixos havien minimitzat i sigui quin sigui el resultat, el que és segur és que s´obrirà una fossa més gran entre les dues parts litigants. I aniran creixent els independistes, no tan sols per aquest judici, que també, sinó perquè segueixen aplicant la seva força per humiliar el poble català
Tan sols un exemple que no té res a veure amb el judici: Els diners que havien de servir per construir l´eix mediterrani tan necessari es faran servir per millores a la red de carreteres i/o trens que envolten Madrid. I amb la xarxa ferroviària només cal fixar-se que per anar de Madrid a València es tarda 1 hora i de Barcelona a València 3. Hi podeu afegir cadascú de vosaltres les humiliacions a què estem sotmesos i suposo que arribareu a la conclusió que preval en tots sentits la raó de la força.
