La gent del silici i el microxip se li ha rebel·lat a Donald Trump, farta que el cap de l'imperi els toqui els algoritmes. Un centenar d'empreses de Silicon Valley, encapçalades per Google, Microsoft, Facebook, Apple i Twitter, s'ha sumat a l'oposició al decret presidencial que veta l'entrada als EUA d'alguns immigrants.

No és només una qüestió de principis, encara que també. El petroli de la nova economia ja no es troba a l'Aràbia Saudita, sinó en els cervells que aquestes empreses busquen i recluten a qualsevol país del món. És natural que s'oposin a la interrupció del subministrament.

El que ara fa girar el planeta des del planter d'idees de Califòrnia és el talent, al qual el nacionalista Trump pretén posar fronteres. Per aquest motiu els directius del nou -i revolucionari- capitalisme li hagin recordat al president les greus pèrdues que la seva política de campanar podria causar a unes empreses que acullen un 30 per cent d'immigrants a les seves plantilles.

El talent no es porta bé amb les pàtries i les banderes. Un dels dos cofundadors de Google, Serguei Brin, va néixer ni més ni menys que a Moscou, quan aquesta ciutat era la capital de la Unió Soviètica. Però no és l'únic cas. Steve Wozniak, fundador d'Apple juntament amb Steve Jobs, descendeix de polonesos per part de pare i d'alemanys per la branca materna. I Mark Zuckerberg, el creador de Facebook, recordava dies enrere que els seus avis havien arribat a Amèrica del Nord des d'Àustria i Polònia.

Tot això resulta d'allò més natural si es té en compte que els americans, excepte un minúscul percentatge, no descendeixen dels indis autòctons als que perseguia John Wayne. Si d'alguna cosa van baixar és dels vaixells als quals s'havien pujat a Europa.

Van ser i segueixen sent aquests immigrants els creadors de l'actual Amèrica. Molts d'ells poblen ara les empreses que estan posant el món cap per avall amb la quarta revolució tecnològica. Treballen en la robòtica, els transports no tripulats, els big data, la ciberfísica i altres ginys del futur que, en realitat, ja és present. Mentrestant, el nou president dels Estats Units es dedica a explicar batalletes amb regust antic de fàbriques, obrers i aranzels.

És una guerra generacional que enfronta els trenta anys de Silicon Valley amb un septuagenari d'idees tan anacròniques com el seu tupè. Reaccionari en sentit estricte, Trump vol tornar als temps de la revolució industrial que Charlot va pintar amb molta més gràcia en la seva pel·lícula Temps moderns.

Les seves són nostàlgies d'una Arcàdia manufacturera constituïda per enormes fàbriques, muntatges en cadena, milers d'obrers i ocupacions estables. Tot això que «ja no tornarà», segons li va fer notar un sorprès Steve Jobs a Barack Obama quan el llavors president es va interessar per la possibilitat que el cap d'Apple repatriés les seves factories als Estats Units.

Inassequible al desànim, Trump s'obstina a aixecar els murs, els aranzels i les fronteres que la revolució tecnològica es va endur per davant en els últims anys. És el clàssic conflicte entre el vell que es resisteix a morir i el nou que encara no ha nascut del tot. Res costa imaginar qui serà el vencedor d'aquesta guerra entre el nou món del talent i els somnis de l'avi Trump.