Estic contra aquesta idea salvatge que diu que les coses no són bones ni dolentes, sinó que depèn del seu ús. I més quan ens referim a coses que no s'inventen per fer-nos feliços sinó perquè són un negoci. Davant d'aquestes tessitures els humanistes haurien de tenir una actitud més prudent. És que ja tenim molts exemples al llarg de la història com per no tornar a repetir els errors. Els teixidors a mà durant una època van viure molt bé, fins i tot celebraven de tant en tant el sant dilluns, és a dir, s'agafaven el dilluns de festa. Era una festa laica. Va venir la maquinització i d'entrada ho van veure bé. Creien que s'alliberarien de la part més mecànica i feixuga de la seva feina. Quan se'n van adonar que la seva vida començava a empitjorar van començar a protestar amb formes més o menys luddites. Els deien: aneu contra el progrés, a la llarga això beneficiarà a tothom. Bé el que saben ara, és que la vida de tres generacions de persones van empitjorar tan notablement que l'esperança de vida va minvar notablement. Això sí, es van fer grans fortunes.

Durant el maig del 68 una pila de hippys pintaven a les parets de París: «Més comunicació i menys telecomunicació». Que encertats que estaven! Quanta raó que tenien aquells joves revolucionaris! Llàstima que es van fotre de drogues fins dalt de tot es van trastornar i, de cop, es van dedicar a estudiar a Esade i altres escoles de negocis -que com tothom sap són l'arrel de tots els mals- i hem acabat tots mirant pantalles en comptes de gaudir de la vida i de les persones de carn i ossos.

Ara la gent prefereix parlar en públic de la seva vida íntima i de sexe, i no pas de política, els fa vergonya parlar de política. És a dir, allò que és privat ho elevem a públic i allò que és públic ho amaguem. Estem caminant cap a la fi de la vida privada. Sense la més mínima resistència, fins i tot s'exagera l'exhibicionisme «voluntari». Mai com ara havíem estat tan alienats.

Fa unes setmanes vaig publicar en aquest mateix espai un article on m'inventava una enquesta -explicava que era inventada- que deia que quan els joves carden un 63% de noies agafen el mòbil i un 22% de nois també. Ara ha sortit una enquesta de veritat a la Gran Bretanya -Voucher Codes Proque-, diu que el 62% de les dones i el 48% dels homes admeten haver interromput l'acte sexual per consultar el telèfon. Un 34% de persones per respondre una trucada, un 24%, per respondre a un missatge de text i un 22 per respondre un correu. M'havia quedat curt. Cada dia n'hi ha més a fora que a dintre. Voleu dir que no hauríem de ser més crítics?