Un: Crida l´atenció que no es tracta d´immigrants, sinó que les persones que es veuen assegudes davant d´un televisor de La Sopa de Girona són homes més grans de cinquanta anys, arribats de la resta d´Espanya o de la mateixa Catalunya. Miren el Discovery Channel, separats els uns amb els altres, símptoma de la solitud en què viuen. Quedar al carrer pot ser qüestió d´un segon. Perdre la feina, un divorci, la hipoteca, d´un dia a l´altre no hi ha un sostre sobre el teu cap.
Poc després arriba la resta de residents. Africans, exaddictes, unes poques dones. Un d´ells em diu que, com que és una de les primeres nits que ja no fa tan fred, potser hi hagi places d´emergència disponible. La Sopa és l´únic centre d´acollida que dona servei a persones sense llar de tota la província.
Dos: Entro al caixer de La Caixa del carrer carrer Nou a les set del matí. La pudor corporal xoca com si topessis de cara contra un mur de maons. Trepitjo el cartró a terra abans que els ulls s´adaptin a la foscor, on distingeixo un veritable overbooking de sensesostre en aquell espai que, almenys, proporciona calefacció i aixopluc.
Tres: el circuit que acaba a La Sopa o als caixers comença al matí als supermercats del centre, on molts d´ells pidolen. Els que no, amb només assistir a La Sopa dues nits els reconec, vaguen pels carrers de Girona. El dia passa sense més. La nit, inevitable, que ja s´insinua al cel, els recorda la seva condició. A un costat del TAV han muntat una carpa amb una catifa on diversos d´ells dormen. Des de carretera Barcelona, ??a l´interior d´una nau abandonada, el dissimulat resplendor de les fogueres dibuixa ombres movedisses en els murs. Un sensesostre fa foc a les galeries de Cristòfol Grober, botellon nocturn i refugi eventual de la pluja. Un veí truca a la policia: calarà foc a l´edifici!
Mentre Brussel·les alerta aquesta setmana Espanya dels alts nivells de desigualtat, pobresa i exclusió social, «entre els més elevats de la UE», es compleixen deu mesos que l´Ajuntament de Girona va realitzar un recompte dels sensesostre a la ciutat (242 persones). Des d´aquella data poc ha canviat. Per a molts els sensesostre segueixen sent com «la mosca a la sopa», éssers invisibles tret que ensopeguis amb ells als caixers o que facin foc als baixos del teu pis. O, no ho vulgui el destí, de vegades tan kafkià, et surtin mil ulls i ales al cos.
